Fa unes poques setmanes que el Consistori de Cunit va anunciar que estava buscant testimonis sobre com ha afectat la pandèmia a aquest municipi costaner. Jo crec que igual que a la nostra generació li va tocar escoltar les vivències dels nostres avantpassats a la Guerra Civil i dictadura franquista. Un dels grans fets que hem viscut recentment i que segurament es recordaran en els segles vinents serà aquesta pandèmia que ha parat el món. Ara molts ho tenim fresc, però seria bo que altres entitats públiques i privades anessin recopilant dades i informació, per elaborar aquest relat amb la màxima precisió i donar el màxim coneixement en els pròxims segles. Evidentment, encara no tenim una gran visió històrica perquè, malauradament, encara estem immersos en aquesta pandèmia que, si ens despistem una mica, ens mostrarà una nova onada que esperem que no arribi mai. Aquest ha estat un fenomen mundial que ha arribat arreu i ha canviat moltes coses, i moltes encara no les tenim del tot normalitzades. I potser encara costarà entrar en una nova realitat que encara estem dissenyant de mica en mica.
En aquests quasi dos anys hem viscut escenes que no marxaran mai de les nostres retines i ens han de servir per dissenyar un futur millor per a les generacions que venen. Hi ha moltes escenes que segur que quedaran ben presents per a tothom, però hi ha molts episodis personals sobre els quals, de mica en mica, la història anirà passant el seu rasclet i cauran en el seu silenci. Hem viscut per sorpresa un fet inesperat. Igual que les grans ciutats, cada racó de la nostra vida s’ha vist alterat per aquest gran fenomen, i esperem que això es pugui salvar d’alguna manera perquè ha estat un fet rellevant de la nostra existència.
