En aquests moments de la nostra societat ens adonem que ho tenim tot al nostre abast, però si ens trobem amb algun petit ensurt, resulta que de cop i volta podem passar a no tenir res. No tinc dades oficials, però cada dia hi ha més pisos que s’encenen per diferents motius, fruit d’algunes de les noves formes d’aconseguir habitatge. Tu estàs tranquil a casa i de cop i volta veus que ets víctima d’un incendi provocat en algun dels pisos limítrofs al teu. Entren les flames i en un no res records, mobles i altres estris desapareixen de la teva vida en un tancar i obrir d’ulls. No som res. Grans herois que vivim en un quart pis i hem d’anar durant uns dies amb cadira de rodes. Aquell dia que havíem de presentar-nos a examen a Tarragona, resulta que han robat els cables de la llum del costat de casa i tindrem l’edifici durant un dia sense subministrament elèctric. El mòbil descarregat ens deixa fora del planeta, no som ningú fins que no torni l’energia elèctrica. Estem aïllats del món, només comunicats per una ràdio amb les seves alcalines fidels.
La nostra integració en la societat de consum ens ha tret capacitat de decisió i poder sobre el nostre entorn més immediat: no controlem ni de bon tros les nostres fonts de subministrament, que és el que ens dona força i raó de ser. Sense llum, no som res i sense aigua, cosa rai. Cada dia som més vulnerables. Les grans cadenes ho saben i ens converteixen en simples consumidors cada dia amb menys poder, encara que tinguem molts comandaments a les mans.
