Tornem a les eleccions un altre cop i tenim formacions per triar i per remenar. Algunes ni saben que som al Penedès ni els importa, i la veritat és que tant els fa. Altres aposten clarament per aquesta vegueria amb càrrecs i sense competències ni pressupost. Una situació esperpèntica. Llavors hi ha els altres que són al mig i van jugant segons es vagin trobant les cartes. Això del Penedès fa 50 anys potser encara tenia una mica de sentit, però tal com està tot avui, aquesta dimensió geogràfica ja l’hem deixada una mica obsoleta i només parlem de Barcelona i, afinant molt, de Barcelona i Tarragona i molt poca cosa més, perquè la resta acostuma a ser a l’ombra d’aquests puntals del territori espanyol, es vulgui o no es vulgui entendre.
Aquesta és la primera vegada a la història que tenim un partit clarament penedesenc, que vol lluitar clarament per aquest territori, però aquest fet potser arriba massa tard, perquè ara ja només som una part d’una porció més gran que està per sobre de la divisió per vegueries.
Aquí al Penedès som un bocí de món que tenim una mica de tot sense haver de trencar les fronteres. Si fins ara hem preferit la suma a la selecció, a partir d’ara hem de ser més selectius. No cal que fem molt de vi, sinó que sigui bo per vendre qualitat. No cal que vinguin milions de turistes a les nostres platges, sinó gent que ens admiri i vulgui el nostre km 0. No volem grans naus als nostres polígons, sinó petites empreses que donin a conèixer arreu el que fem al nostre territori. Ara toca qualitat en el que tenim, no quantitat per només sumar sense saber què anem afegint.
