Enganxat entre l’acabament i l’inici de l’any, he anat escoltant el darrer cd d’en Paton Soler, “…fent Memòria. 1”. Gronxat pel que diu el mateix Paton, en una de les seves cançons, “M’agrada que t’agradi”, m’ha agafat de la mà i m’ha descobert la “seva” música i els registres que domina –tradicional, rock, “cantautor”–. M’ha atrapat per les lletres pròpies i per les dels poetes que canta: Ferrater, Llavina, Sagarra, Salvat-Papasseit, F. Blanc. Pels músics que li fan costat en les disset peces, dues de les quals només instrumentals, i que van des del 1986 fins al 2018. Músics i amics omplen el llibret que acompanya el cd, farcit de fotografies. Tot plegat fa “Memòria” i dona memòria de la vida d’en Paton Soler lligada a la música, a la paraula cantada, com quan fa seus uns versos d’en Jordi Llavina: “L’amor frega unes pedres, i en neix una aiguaneu”.
