Aquestes setmanes he quedat astorat en escoltar el conjunt de mites i falses creences que hi ha al voltant de la marihuana entre els nostres joves. Sobta perquè vivim en una societat sobrecarregada d’informació. Si algú s’interessa i introdueix la paraula marihuana al cercador Google apareixen més de 31 milions de webs i prop d’un milió de vídeos si es fa el mateix a YouTube. El preocupant és que sovintegen els llocs web que en parlen positivament i trivialitzen el problema més que no els que informen sobre les conseqüències del seu consum. Un exemple de l’efecte d’aquesta desinformació va ser fa un dies quan una alumna em va parlar dels efectes beneficiosos que té fumar-se un porro i parlava de les cremes de marihuana.
El consum s’ha disparat entre els joves menors de 25 anys i encara més en donar-se a conèixer que s’està introduint el THC i els cannabinoids amb pastilles i amb un rigorós control mèdic per tractar problemes d’anorèxia, com a antiemètic i en el tractament del dolor en pacients oncològics. La informació arriba malament i esbiaixada.
Els diferents estudis que s’han fet mostren evidències que el Delta-9-hydrocannabinol i els químics cannabinòids que podem trobar al cànnabis provoquen problemes de memòria de curt termini, inhibeixen la resposta immune, redueixen la fertilitat, provoquen un augment de l’estrès, predisposen al desenvolupament de psicopatologies i indueixen canvis estructurals al cervell dels adolescents.
La sorpresa entre els joves que assistien fa uns dies a un taller sobre la temàtica era saber que els humans generem endocannabinoids al nostre cervell de forma natural, que ens permet ser persones felices, relaxades i equilibrades. Potser recordeu més les coses agradables que les negatives de la vostra infantesa i és en part per l’acció d’aquests neuromoduladors. Tenim memòria selectiva per autoprotegir-nos. Una altre cosa és quan juguem a fumar-nos un porro. El nostre sistema nerviós reacciona i ens evadim, però a canvi perdem pel camí coses molt valuoses. Pensa en això, alumna, quan a la colla algú te’n passi un per tastar-lo.
