El govern i les forces parlamentàries es troben en la disjuntiva d’apuntalar o no un govern espanyol que fa servir la pròpia feblesa i cinisme per a fer-nos xantatge. Veient i provocant la divisió de Catalunya, s’ha avançat a dir que no hi haurà eleccions fins el 2020 per veure fins on s’arriba i es manté el plet sense cap compensació…
La resposta al dilema topa amb l’actual manca d’unitat estratègica. Què demanaria la unitat? Ben segur que el govern s’ho planteja. Goso, però, remarcar-ne alguns trets per mostrar-ne la dificultat i la necessitat de comprensió.
S’hauria de començar per obrir el mapa dels fronts i reconèixer les debilitats i capacitats d’uns i altres i donar una imatge de sinceritat i lucidesa a l’hora d’exposar-les al país. Assumint les divergències, caldria crear un espai unitari prou ampli per donar suport a l’acció d’una autoritat reconeguda, no fragmentada ni imprecisa com ara. En el context del judici que s’apropa, calcular els riscos d’una caiguda del PSOE, d’un govern de dreta salvatge i de la capacitat de resposta. Disposar-se a treure i a posar peces: en què cedir; en què avançar-se; com aprofitar els fons que puguin arribar de més; com reclamar-los; quins pactes amb els grups afins; com articular-ho amb l’acció internacional i parlamentària i amb els elements populars i les entitats, mentre es manté viva i latent la mobilització i es sobreviu amb un govern eficaç; i com s’explica tot davant d’un país que va adoptant l’aire d’una república social.
…I establir un calendari previsible i esmenable, tot cercant la complicitat general, fins a comptar amb aquella majoria que permeti donar el pas amb èxit.
Però els parers estan dividits i, cosa greu, els altres ho saben. Així ho comprovàvem en el darrer FAQS en què Míriam Nogueras, del PDECAT, va limitar-se a brandar tossudament consignes i greuges sense donar pistes d’una unitat estratègica ni contestar clarament les preguntes de l’entrevistadora.
La intel·ligència, que demanava Pi i Sunyer en rebre el reconeixement de la Generalitat per la seva tasca de jurista, hauria de portar a la unitat partint d’una visió global de la situació, però sabent jugar les cartes i sense perdre el fil.
