Un dels pilars socials de la nostra actualitat és la nostra festa major. Que tinguem el pressupost municipal en plena forma o la caixa plena de teranyines és igual, la gràcia és fer una bona festa major per a tots els públics. Després ja ho anirem pagant al llarg de l’any o traurem els diners d’altres projectes que funcionen però que no són tan mediàtics. Aquest és un dels punts claus dels programes electorals dels nostres polítics. Durant la setmana que dura, la majoria de la gent s’oblida de les penes i preocupacions i surt al carrer a compartir joia i xerinola amb amics, parents i veïns. El més greu que li pot passar a una localitat és que, pel fet que sigui, no celebri la seva festa major. Aquesta falta pot produir seriosos problemes entre els seus veïns de totes les categories.
La festa major d’un poble, la meitat de la població la veu com una oportunitat per anar de festa, trencar amb la dieta i seguir una mica el ritme que marca el programa d’actes, però altres persones aposten per marxar de vacances i aprofitar els dies de festa per desconnectar de la seva rutina. El fet que el Vendrell hagi posat juntets els dos dies de festa local coincidint amb la seva festa major és ideal per optar per aquesta segona opció.
Evidentment, tots aquests que toquen el dos no surten a les estadístiques, ni a les valoracions, ni falta que fa, però s’agafen la festa en la seva part més personal, que també representa una opció. Si tots anéssim a la plaça Vella a veure castells, segurament no hi cabríem, per això l’oci ja es reparteix intel·ligentment entre la ciutadania. Un signe d’identitat de qualsevol barriada és tenir la seva pròpia festa major. Hi ha municipis amb un bon garbell d’urbanitzacions que es passen els dos mesos d’estiu fent festa grossa de cada nucli habitat.
