Ja són aquí

La preservació de la biodiversitat i la seva riquesa no és una tasca fàcil: vetllar per la continuïtat del paisatge, la flora i la fauna avui no és només lluitar contra les adversitats i capricis del clima i la natura, sinó sobretot plantar cara als estralls que la nostra espècie ha provocat i continua fomentant, per moltes cimeres i recollides selectives que s’impulsin.

Cuidar el medi que ens envolta i que, al cap i a la fi, és la nostra llar, també implica prendre consciència dels moviments i canvis que la nostra activitat provoca en les espècies amb qui convivim, investigar-ne els efectes i mirar de pal·liar-ne les conseqüències. I aquesta missió és, precisament, una de les raons de l’existència d’agrupacions com l’Edmaktub, que any rere any impulsa el Projecte Rorqual des del port de Vilanova per conèixer i preservar aquest mamífer, o de l’Associació Cetàcea, que treballa en els àmbits de la recerca, l’educació i la divulgació de les espècies marines del litoral català.

Aquest 2022, i observant de prop les variacions climàtiques, el Projecte Rorqual ja comença a arrencar. Com és habitual a l’època de la primavera, l’Edmaktub s’encarregarà d’estudiar les poblacions de balenes que s’apropen al litoral central de Catalunya i el seu comportament.

L’associació ja va registrar els primers albiraments de rorqual comú l’any 2011, però no va ser fins al 2014 que es van començar a desenvolupar les primeres campanyes marines de forma intensiva, estudiant la franja costanera des de Vallcarca fins a Cunit entre els mesos de febrer i juny. Durant aquests més de deu anys, la investigació ha fet avenços molt rellevants, que permeten relacionar l’arribada de balenes a la costa penedesenca amb la presència d’aliment. “La conclusió més important és que les aigües marines del Garraf són una zona d’alimentació per al rorqual comú”, confirmen.

“Hem pogut identificar una gran presència de krill en aigües superficials i molt a prop de la plataforma costanera, és a dir, allà on les balenes s’alimenten d’aquests invertebrats”, detalla el president de l’associació Edmaktub, Eduard Degollada. Aquesta, però, no és l’única evidència que constata l’alimentació de les balenes al Penedès. “El rorqual és un animal migratori i que sigui en la mateixa zona durant diversos dies ens indica que està buscant aliment o que s’està alimentant”, expliquen. És el que l’entitat anomena permanència o fidelitat de determinats individus, que han pogut ser identificats gràcies als drons. “Hem catalogat més de 150 exemplars de rorqual comú gràcies a la fotoidentificació per dron i hem confirmat que més del 12% tornen cada any al Garraf a la recerca de menjar”, afirmen.

Les últimes edicions, a més, han afegit el registre del comportament d’alimentació en superfície d’aquests animals, un fet que no s’havia descrit abans al mar Mediterrani. En aquest sentit, l’associació ha pogut observar i enregistrar rorquals que emergien a la superfície amb el coll inflat, “la qual cosa indica que pugen a respirar després d’haver-se alimentat a més profunditat”. Així mateix, l’equip de científics ha detectat que quan els rorquals s’alimenten acostumen a seguir una navegació en forma de cercle, durant molt de temps, i dins de la mateixa zona; i redueixen el temps de respiració entre immersions –poden aguantar entre cinc i deu minuts sota l’aigua. Completen la investigació les mostres biològiques que es recullen dels excrements de les balenes, que permeten ampliar l’estudi genètic i reafirmen que la costa del Penedès ha deixat de ser una zona de pas per convertir-se en una àrea d’alimentació molt important per al rorqual comú.

Que el rorqual comú s’alimenta a la costa penedesenca és un fet. Per aquest motiu, la campanya del 2022 buscarà demostrar si el Garraf és també una zona de reproducció de balenes: els investigadors sospiten que la presència abundant d’aliment pot afavorir el cicle reproductiu d’aquests animals. A la darrera expedició, l’Edmaktub va agafar mostres de 38 individus i es va determinar que les poblacions de balenes al Garraf són equilibrades i es van recopilar dades sobre l’estatus reproductiu dels rorquals.

Un altre dels reptes del Projecte Rorqual 2022 serà estudiar la procedència d’aquests animals. Fins ara sempre han sospitat que les balenes que es deixen veure al Garraf durant la primavera provenen de l’Atlàntic, però també podria tractar-se d’una població pròpiament mediterrània, o de dues poblacions completament diferents. “Quan acaba la temporada de rorquals a Catalunya es detecten poblacions de balenes al mar de Ligúria, al nord de Còrsega, però no se sap amb exactitud d’on provenen. Volem saber si són les mateixes balenes que estan aquí durant la primavera”, afegeix el president de l’entitat.

L’Edmaktub afronta aquesta campanya amb noves línies d’investigació i amb la voluntat de posar damunt la taula la principal causa de mort del rorqual comú: la col·lisió amb vaixells de mercaderies. Per fer-ho posaran en marxa un nou dispositiu de detecció de balenes, basat en un sistema de càmeres tèrmiques que alertaran l’equip de la presència de cetacis des de la proa de l’embarcació. “Si els resultats són bons, és possible que aquesta tecnologia acabi sent una de les solucions a aquest problema. Les càmeres alertaran els capitans dels vaixells i podran canviar el seu rumb per esquivar les balenes”, expliquen.

Tot i això, des de l’entitat creuen que encara no hi ha prou consciència mediambiental i, per això, el projecte buscarà sensibilitzar la ciutadania sobre el perill del tràfic marítim. “La protecció del rorqual comú és molt important perquè aquest mamífer actua com una ‘espècie paraigua’, que engloba un gran nombre d’organismes”. Protegir el rorqual, per tant, permet salvaguardar i preservar totes les espècies que hi coexisteixen i, en definitiva, tot l’ecosistema marí.

Conflictes armats i pandèmies a banda, aquest 2022 ha vingut marcat per una de les misèries més grans de les darreres dècades: la sequera. La manca de pluges i el notable augment de la temperatura, conseqüència directa del canvi climàtic i l’efecte hivernacle, estan suposant un atac devastador sobre el medi ambient, els cultius i tota la vida que ens envolta. I això també es manifesta, malauradament, en el sector dels cetacis.

Un dels signes de bona salut de la biodiversitat del nostre ecosistema marí és el nombre de balenes que s’observen. En aquest sentit, el 2021 va ser un any espectacularment positiu per al Projecte Rorqual, batent rècords de l’última dècada i des dels inicis del projecte, ja que van albirar quasi 180 rorquals. Però no totes les campanyes tenen tan bons resultats.

El 2019 ja va saltar l’alarma: des de l’Edmaktub només van situar cinc exemplars de rorquals. Aquesta és la xifra més baixa registrada per l’organització des del 2011, i des d’Edmaktub ho associen al canvi climàtic: la falta de pluges entre els mesos de gener i abril fan que els rius s’assequin o baixin amb poca força i que no aportin nutrients suficients. Per la seva banda, l’Associació Cetàcea només va fer un albirament de rorqual comú en les 22 sortides que van fer el 2019. Així, una manca de pluges suposa l’absència de krill al mar: sense pluges no hi ha producció de krill, i sense krill els rorquals potser ja no tenen interès per passar per les nostres costes.

“No és fàcil afirmar que hi ha un efecte directe de la sequera sobre la fauna marina, perquè dins el mar hi ha processos molt diversos i complexos”, explica Oriol Giralt, un dels membres de l’Associació Cetàcea, fundada el 2012 per fer recerca i divulgació al voltant dels cetacis a la Mediterrània i per crear sinergies entre els diversos grups d’investigació d’arreu del nostre mar.

Per Giralt, les hipòtesis al voltant del rorqual són necessàries per avançar en el seu coneixement, però encara avui hi ha poca informació sobre aquest gran mamífer: “Tenim la tendència a creure que els mars i els oceans són uniformes i els processos que s’hi donen també, però la realitat és una altra. Una època de sequera pot afectar les àrees més properes al litoral, perquè la sequera tindrà influència sobre les dinàmiques fluvials i la pluja que cau, de manera que hi haurà més nutrients i aliments provinents del riu com més plogui, i potser sí que això atrau els rorquals. Però la sequera tindrà afectacions en una zona restringida, i paral·lelament, en zones més allunyades de la costa, hi haurà altres processos que poden afavorir la producció primària de nutrients. Cal observar i fer estudis en un període ampli”, aclareix.

L’Associació Cetàcea i els equips d’investigació i divulgació marins saben que obtenir dades no és fàcil: depèn del material i dels recursos que es tinguin a l’abast, del nombre de sortides que es facin a alta mar, del clima, de l’època de l’any… És un procés lent, i llarg, però porta resultats: “en aquests deu anys de recerca hem col·laborat amb altres entitats de fora i això ens ha permès veure com es mouen les espècies i quin rang de distribució tenen, com els dofins mulars que veiem aquí i que també veuen des de Múrcia fins a Itàlia”, explica Giralt. “També hem vist que al Garraf cada any trobem exemplars de cap d’olla gris que tornen de manera repetida, cada vegada en grups més grans i que a més venen amb cries, cosa que valorem molt positivament, perquè és important que aquestes espècies es reprodueixin per tirar endavant”.

Alguns estudis tenen un caire menys positiu: “investiguem l’afectació de l’activitat humana, ja que en altres àrees s’ha vist que els cetacis es poden veure afectats per mecanismes de pesca que els poden lesionar, mutilar o atrapar, però aquí sobretot ens enfoquem en la competència per recursos, perquè al final alguns d’aquests cetacis s’alimenten del mateix que nosaltres pesquem”.

A banda de la investigació, però, en la defensa del mar és molt important la sensibilització de la ciutadania: “des de Cetàcea oferim sortides al mar perquè la gent comprovi que per veure dofins a tocar de casa no s’ha d’anar a un zoo, sinó que es pot fer en el seu hàbitat natural. Creiem que és important donar a conèixer els comportaments dels mamífers marins, i també de les aus de la costa del Garraf, per aconseguir tota la informació possible i arribar a més gent”, conclou l’investigador Oriol Giralt.

Científics i investigadors segueixen amb els ulls posats al cel, pendents de les pluges i a l’expectativa de com aquest període de sequera afectarà la temporada de balenes al Garraf i al Penedès. “El temporal d’aquests últims dies pot determinar que els rorquals es quedin en aquesta zona o segueixin el seu camí”, expliquen des de l’Associació Edmaktub.

Segons el Fons Mundial per la Natura (WWF), la col·lisió amb embarcacions és la causa de mort de la meitat dels rorquals comuns al Mediterrani. Amb dades a la mà, cada any moren més de 40 cetacis a les nostres aigües a causa del tràfic marítim.

Recentment, l’organització WWF ha aconseguit que, a França, els sistemes de detecció de cetacis –o sistemes anticol·lisió– siguin obligatoris per a totes les embarcacions de més de 24 metres, fins i tot les turístiques. Es tracta d’una llei que, sense cap mena de dubte, ajudarà a una major protecció dels cetacis, però que, de moment, només s’aplica a bucs amb bandera francesa.

Aquesta tecnologia continua sent, per tant, opcional per a les embarcacions amb banderes d’altres nacionalitats. És per això que el Fons Mundial per la Natura ha exigit que tots els vaixells espanyols també adoptin aquesta tecnologia, amb l’objectiu de detectar balenes en aquelles zones on la incidència és més greu.

Si fem una mirada a la costa penedesenca, dades de l’Associació Edmaktub revelen que, entre els anys 2016 i 2018, vuit balenes van morir a causa del tràfic marítim. Unes xifres que són només la punta de l’iceberg, ja que un tant per cent molt petit de balenes mortes per col·lisió floten i acaben arribant fins a la platja; la majoria queden varades allà on es produeix l’accident i acaben enfonsant-se.

Per tot plegat, científics i investigadors coincideixen en la necessitat urgent d’aplicar mesures efectives, especialment en aquelles zones d’alt risc, que combinen un intens tràfic marítim i una presència constant de cetacis. I és que, amb una taxa de creixement del 4 per cent anual, el tràfic marítim al Mediterrani gairebé s’ha duplicat des de l’any 2002, i segons les previsions, continuarà creixent.

Tot a punt?

Gairebé! L’embarcació ha estat fora de l’aigua uns dies per fer tasques de xapa i pintura, després hem hagut de reparar un dels motors i ara estem instal·lant tota la tecnologia i els aparells electrònics que farem servir aquesta campanya.

Quan teniu previst sortir?

Si no hi ha més entrebancs, l’objectiu és poder sortir a partir de la setmana que ve. Hem aprofitat aquests dies de temporal i mala maror per deixar-ho tot a punt i, sobretot, perquè l’equip de científics i d’investigadors es conegui bé.

Ja fa dies, però, que es van veure les primeres balenes a la zona.

Sí, en tenim constància. Les primeres balenes es van localitzar davant de la costa de Cunit. Des dels inicis del Projecte Rorqual s’ha fet un gran esforç per col·laborar amb pescadors professionals i navegants, que ens informen en temps real dels albiraments de cetacis que es produeixen a la nostra zona d’estudi. És un dels actius més importants per a la investigació, ja que aquests avisos no només completen la base de dades de l’estudi, sinó que permeten incrementar el nombre d’albiraments de l’equip científic.

Venim d’una campanya extraordinària, amb més de 200 animals observats. Com es presenta aquesta temporada?

Encara és aviat per determinar si serà una bona campanya o no. És cert que la temporada passada va ser excepcional, bàsicament perquè veníem de dos anys anòmals: el 2019 per culpa de la sequera i el 2020 per la manca de dades per la pandèmia. L’any passat, les pluges van afavorir la presència de plàncton com a aliment dels rorquals i això es va traduir en 174 albiraments i 222 animals vistos. Aquest any estem a l’expectativa i, malauradament, tornem a estar molt pendents d’aquest període de sequera.

Com pot afectar a la campanya d’enguany?

Si no plou, no hi ha aliment, i sense menjar tampoc hi ha balenes. Hem d’entendre que els cetacis es desplacen, com la resta d’animals, per dos motius: per alimentar-se i per reproduir-se. L’any 2019, a causa de la manca de pluges, va ser una de les pitjors temporades i només vam poder albirar un cinc per cent de les balenes que veiem habitualment. En aquest sentit, esperem que les pluges d’aquests dies afectin de manera positiva a la investigació i les balenes es quedin al Garraf. La cadena tròfica depèn de les pluges.

Si no es queden aquí, on aniran?

El més probable és que, si no troben aliment aquí, les balenes segueixin el seu camí cap al nord, fins arribar al golf de Lleó. Sabem que els rius a França baixen amb molta aigua i això és garantia d’aliment per al rorqual. Una altra cosa és que nosaltres puguem anar fins allà, perquè les condicions a la primavera en aquella zona són inestables, amb tramuntanes molt dures que dificulten navegar a mar obert.

El Projecte Rorqual es va posar en marxa l’any 2013, però sembla que, després de tants anys, encara sabem molt poques coses d’aquest animal. És així?

Efectivament, però també és cert que cada cop en sabem més. Els últims anys hem pogut demostrar que el rorqual comú s’apropa a la costa del Garraf per alimentar-se durant la primavera. Ha estat una investigació de nou anys i que encara continua, però és un comportament que està confirmat. A partir d’ara ens volem centrar, sobretot, en l’activitat reproductiva d’aquestes balenes; volem saber si un dels motius que els fa desplaçar-se des de l’Atlàntic fins aquí és reproduir-se.

Per on començareu?

L’any passat ja vam poder agafar mostres de diversos individus i sabem que les poblacions de rorquals són equilibrades: la meitat són mascles i l’altra meitat, femelles. Ara estem analitzant les hormones per saber en quin estat reproductiu es troben: si estan en època de zel, si els mascles tenen les hormones sexuals altes o si les femelles estan en època de gestació. De moment, diversos estudis apunten que algunes femelles que havien entrat per l’Estret de Gibraltar sense cries, després les han vist sortir, cap al juny-juliol, amb cries, cosa que vol dir que les haurien tingut aquí. Tot i això, nosaltres n’hem vist molt poques i les últimes dades indiquen que gairebé no hi ha cries de rorqual comú, la qual cosa ens preocupa.

És una espècie amb molts problemes de conservació…

Sí. El principal enemic del rorqual és el tràfic marítim. Només cal estar al mar i veure la gran quantitat d’embarcacions de mercaderies que hi passen, i que cada vegada són més ràpides i més grans. Hem d’entendre que som enmig de dos ports molt importants –el de Barcelona i el de Tarragona– i això fa que les línies directes creuin les zones d’alimentació de les balenes. Això provoca, per tant, que la probabilitat de col·lisió sigui molt més alta.

Què proposeu?

És una qüestió que portarem a nivell europeu per canviar, si cal, les rutes de tràfic marítim. Ara estem fent els números per poder determinar-ho de manera científica, però ja hem recollit algunes dades que ens indiquen que hi ha moltes més col·lisions de balenes amb bucs de càrrega del que realment podem saber, la qual cosa posa en perill la conservació de l’espècie. Ens hem adonat que els científics ja coneixem aquest problema, però ara cal explicar-lo a la ciutadania i, sobretot, als responsables d’aquestes col·lisions.