Tots hem comprat no un sinó molts electrodomèstics i hem vist que, passats no gaire anys, ja no funcionen bé. Com a compradors tenim el dret a adquirir un producte ben fet i amb durabilitat. Ara, molt sovint comprem un producte tan ben fet que té obsolescència programada, i passats uns anys comença a fallar. Aleshores ens fem preguntes com aquestes: el fem reparar? Qui ho farà? On el repararan? És rendible fer-ho? És millor desprendre-se’n i comprar-ne un de nou?
Aquesta situació ens porta a fer despeses que no responen a una decisió nostra, sinó a una que ha pres l’obsolescència programada. Però, per què no ho fem reparar? El fabricant ha deixat de produir els elements a substituir o els consumidors no poden accedir a un servei que pugui fer la reparació (li sortirà més a compte comprar-ne un de nou; això pot trigar uns quants mesos, l’hem d’enviar a…). Les marques estan interessades a vendre dispositius nous i han pres mesures com aquestes per evitar-ne la reparació. I els drets del consumidor, qui els defensa?
Però més enllà de l’economia domèstica i dels drets dels clients, hi ha un altre problema, general i greu. Segons estadístiques que ofereix VilaWeb, l’any 2017 a la UE es van produir 3,5 milions de tones de deixalles electròniques, i únicament el 40% es va poder reciclar. La UE diu que està preocupada, i que obligarà a afegir a les etiquetes el grau de reparabilitat dins d’una escala del 0 al 10. Això deia, però la realitat és que, per exemple, des de l’any 2010 que la UE parla que hi ha d’haver un carregador universal per a tots els mòbils. Ara, 2023, encara no s’ha fet realitat i seguim en mans de les diferents marques. I la realitat és també que el mateix mes que s’aprovava l’obligació d’indicar la reparabilitat a les etiquetes, la Comissió Europea anunciava prorrogar la mesura més enllà dels sis mesos.
Tornant a les estadístiques, un 77% dels europeus voldria que els aparells electrodomèstics fossin realment reparables i no comprar-ne de nous. I si un percentatge tan gran prefereix la reparabilitat, per què no s’aplica? Ho dic jo o no cal? Les grans corporacions manen, tot i no legislar… Però on ens porta aquest consum desbocat a què ens aboquen? La Comissió Europea, el març de 2020 va aprovar el dret de poder reparar, però es va ajornar perquè el Comitè de Control Reglamentari va valorar negativament la mesura. El Comitè és un organisme assessor de la Comissió; pot ser que aquest Comitè estigui pendent dels interessos dels fabricants en lloc d’atendre els dels consumidors?
La reparació d’electrodomèstics és positiva per al medi, faria reduir el consum de materials, d’energia, d’aigua i les emissions de CO2. Per tant, forma part de l’anomenat Pacte Verd Europeu, l’eina que Europa vol emprar per esdevenir una economia circular l’any 2050. Encara falten anys, però… no hem fet res… Hi ha, però, algunes marques que comencen a oferir aparells que garanteixen una reparació fàcil, ràpida i eficient, però cal esperar per veure com acabarà aquesta iniciativa, o com la faran acabar els que ara tenen la paella pel mànec.
