Fa anys, més de deu, quan encara treballava, vaig anar a un centre cívic a parlar sobre la reforma de les pensions que en aquell moment estava impulsant Mariano Rajoy: quatre persones. Parlant amb els organitzadors, em van dir que era l’hora del bingo i ja se sap, però si t’esperes mitja hora, ja veuràs com és diferent. Em vaig esperar i certament molts van acostar-se per queixar-se, per rondinar… Tres minuts i van marxar perquè hi havia futbol a la tele.
I ara sembla que seguim encara de bingo en bingo i de partit en partit. El moviment reivindicatiu en defensa dels drets socials no existeix, si no és per lamentar-se del que s’està perdent o s’ha perdut. Quan es tracta de defensar el que es té i intentar millorar-ho, mai es troba ni el lloc ni el moment, i sembla que no ens adonem que la nostra indiferència i resignació són la seva millor arma per imposar els seus interessos. Què vull dir? Senzill, un exemple: Tenim un Gobierno que es diu el més progressista, ens diuen que és d’esquerra radical, però tenim pensions de 700 euros i la jubilació als 65 i anant cap als 67 anys. On és el moviment reivindicatiu que es mogui per superar aquesta situació? Únicament sindicats minoritaris i grups reduïts. Perquè sí que hi ha pensions altes i sous copiosos, però aquesta no és la situació majoritària. Què fan els grans sindicats? Signar acords al despatx i rondinar al carrer si hi ha micròfons?
A França hi ha un govern que en diuen explotador, capitalista…, però el sou mínim és de 1.500 euros i la jubilació als 62 anys. Macron ha fet tot el possible, i una mica més, per passar-la als 64 anys, però no se n’ha sortit. Heu vist la resposta al carrer? Què us sembla la reacció dels sindicats? I el suport mutu entre grups diferents, però tots ells compartint la necessitat de defensar els drets socials? És aquesta voluntat unitària la que dona consistència al moviment, i és aquesta mateixa voluntat la que crec que manca en el cas que ens afecta directament.
Trencar aquesta unitat és un objectiu tan real com ocult per als poders fàctics. Enfrontar jubilats contra joves; sanitaris contra altres treballadors… Fa por la unitat!!! El 22 de febrer, a Cuatro TV, es fa una entrevista-debat entre una representant sanitària i un portaveu d’Unitat Pensionista de Catalunya per parlar de la possibilitat que els sanitaris es poguessin jubilar abans de l’edat establerta. La presentadora portà l’entrevista cap a la confrontació i, veient que el pensionista no acceptava el plantejament i parlava de coincidència de demandes, el tallà. Va caldre que el representant pensionista li recordés que si no volia que digués la seva opinió, el que hauria hagut de fer era no haver-lo convidat.
Ovidi Montllor va escriure “Lliçó de sumes i verbs”. “Tots hem pensat ja? Bé, llavors: fem, fem i callem, fem, fem i callem”.
