El filòsof vilafranquí Joan Cuscó i Clarasó acaba de publicar Geografia Vital de Francesc Pujols, un breu assaig a partir de la manera com Francesc Pujols i Morgades utilitza el món del vi i el paisatge per construir una visió filosòfica del món i de la vida humana, per crear una model pedagògic i un estil de vida i per tractar un seguit de qüestions ben vives sobre l’economia, el paisatge, el vi, l’art i la creativitat. El llibre també permet copsar la importància del Penedès en l’obra del pensador de la Torre de les Hores de Martorell i com fa valdre tradicions tan nostrades com els castellers, símbol que després recuperarà Salvador Dalí com a expressió de la manera de ser dels catalans, per influència de Pujols, que era el seu filòsof de capçalera.
L’assaig és un recorregut per tota l’obra de Pujols agafant el vi com a fil conductor i com a metàfora d’un pensament que s’oposa al noucentisme d’Eugeni d’Ors i que vol alliberar-nos de dogmes.
Aquesta obra, que ja és a les llibreries, ha estat editada per Edicions Enoanda (especialitzada en filosofia) i la imatge de la portada és de l’artista vilafranquí Joan Raventós-Estellé de la sèrie “això no és pas un raïm.”
Joan Cuscó i Clarasó és filòsof, professor al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, patró de la Fundació Francesc Pujols i membre de les societats catalanes de filosofia i de musicologia de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre els seus darrers llibres destaquen: Subjectivitat i creativitat. Temps, memòria i creació (2018); Claude Debussy, el perfum de l’aigua (2019) i Entre Orfeu i Plató. Filosofia i música en la cultura catalana contemporània (2022).
