Coincidint amb la diada de Sant Jordi de 2021, entrevistem Joan Sala, director de Comanegra i president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana
El Sant Jordi de 2021, s’assemblarà més al Dia del Llibre i la Rosa de l’any passat o al Sant Jordi que enyorem?
Des d’abans de Nadal les administracions (Generalitat i ajuntaments) i la part privada (la Cambra del Llibre, que agrupa editors, llibreters, distribuïdors i gràfics) hi estem treballant, i hem establert uns protocols generals per a tot Catalunya i uns poble per poble. A Barcelona, per no concentrar tothom, hi ha onze espais disseminats per la ciutat amb parades de roses i llibres només de professionals. A Lleida, Tarragona i Girona han fet més o menys igual, en una zona determinada. A altres pobles, cada ajuntament decideix. El més freqüent serà la tradicional parada fora la llibreria i si hi ha tradició que es faci en un espai, probablement s’hi farà, amb el lloc perimetrat. Excepte els municipis de menys de 5.000 habitants, les entitats no hi tindran parada, perquè no hi hagi excés de parades. A més, una de les coses que es permet és que les llibreries posin parada al davant dos dies abans. Per tant, serà el millor Sant Jordi que es pot fer amb la situació actual, no tindrà res a veure amb el que es va fer al juliol.
Els estudis indiquen que durant el confinament es va llegir més que mai.
Durant el confinament, un cop saturada de sèries i de jocs d’ordinador, la gent va tornar a llegir. Hi ha els que ja tenien l’hàbit i van incrementar les lectures, i gent que no havia llegit mai i s’hi va posar. En general són 2,5 punts més, els que diuen que llegeixen. Això és important, perquè guanyar-los és molt difícil. La tipologia de gent que llegeix molt són el 42%. I a partir del maig-juny, quan van tornar a obrir les llibreries, es va notar que la gent anava molt més a les llibreries. Al segon semestre ens vam recuperar d’una caiguda brutal i hem tancat l’any amb un descens del 7,5%. Som el sector cultural que ha caigut menys.
Creus que quan s’acabin les restriccions, els nivells de lectura poden tornar a recular?
Jo espero que s’aguanti. Fa anys que anem creixent, un 0,25, un 0,30%. Cada any hi ha més editorials… El català, el problema que té és que competeix amb el castellà. Per lluitar-hi hem de publicar més llibres perquè molts cops acabem llegint més en castellà perquè n’hi ha més. Si som capaços de publicar més llibres i amb una qualitat igual o superior, serem capaços d’incrementar els índexs de lectura en català. I de fet, sí que hem guanyat punts: ara estem en el 26% en català. I anem pujant perquè augmentem la diversitat i la qualitat, i perquè la gent gran, que té més facilitat per llegir en castellà, va tenint menys pes, mentre que la gent jove, el coneixement del català el té.
Quan veiem l’allau de novetats editorials de cada any, sobretot per Sant Jordi, pot fer la sensació que és excessiu.
A Espanya es publiquen 90.000 títols a l’any. En català, 14.000. Per tant, qui publica massa és el castellà. Què fem? Publiquem tot el que podem! També és cert que amb la pandèmia hem tingut seny i s’ha reduït, però amb aquests 14.000 estem en sintonia amb altres països de la mateixa mida. Ara bé, tots a la llibreria, en català i en castellà, la presència és molt alta, obtura, i és impossible llegir-los tots, cal fer una selecció.
Constates que arran de la pandèmia, la gent tendeix a buscar més la ficció, a fugir de la realitat?
Com era previsible, ens van arribar de cop molts manuscrits que tenien a veure amb la pandèmia. A Comanegra pensem que la gent no té ganes de llegir sobre aquesta pandèmia ara. Potser d’aquí a quinze anys, sí. Hem notat que els llibres que tendeixen a l’evasió (la novel·la policíaca, de natura, de paisatges bucòlics…) han tingut més sortida que no pas els molt foscos o retorçats.
Com ha canviat la pandèmia la vida d’una editorial?
En un primer moment hi havia molta preocupació perquè el sector no estàvem preparats per afrontar un sistema d’aquestes característiques. Però sí que va ser molt evident que si algú volia comprar llibres, havia d’acabar en mans de dues-tres grans empreses. El gran canvi ha estat l’equipament de llibreries i d’editorials per poder comercialitzar llibres via web. També han crescut les vendes en format digital: la gent que diu que llegeix digital ha passat del 20 al 30%. Era l’opció que tenien perquè no tenien l’opció del llibre físic, però si mirem les vendes, són el 5%. També és una bona iniciativa un nou producte que ha sortit, el bookshop.org, que permet agrupar llibreries a partir d’un mercat central únic, i que és l’única manera de competir amb els grans. Ara estem preparats.
Les llibreries tenen clar que l’enemic és Amazon. Les editorials ho veieu igual? Perquè al capdavall, ven llibres que editeu vosaltres.
Les plataformes de venda, per principi no haurien de ser una mala cosa. El problema és quan una té un percentatge de mercat molt elevat. La diversitat és fonamental. Si una sola plataforma arriba al 18-19% de mercat i pot anar a més… Als Estats Units, en cinc-sis anys, al ritme que ve ara pot tenir el 80% de tot el mercat. Pot vendre el que vulgui, fer llibres, pot destrossar el mercat. Un 10-12% seria tolerable.
Sorprèn que a Catalunya, amb un mercat petit, amb un món cada cop més globalitzat en què l’economia d’escala és essencial per sobreviure, hi hagi tantes editorials petites. A què es deu, aquest fenomen?
Fa 25 anys, tenir una editorial era una complexitat perquè les impremtes eren molt diferents, calia una solvència econòmica, un equip de persones molt gran… Amb la impremta digital i els avantatges informàtics, s’ha simplificat bastant. A més, els últims anys moltes grans editorials han fet selecció de personal i alguns han decidit fer el pas. Que hi hagi moltes editorials té l’avantatge clar de la diversitat. El problema és que sent tan petits, perdem l’economia d’escala del tot. A mi m’agradaria que les editorials petites tinguessin voluntat de creixement; si publiquen tres o quatre llibres a l’any, si es fusionen i en fan 40 o 50, aconseguiran economia d’escala. Ara a l’Associació som cent editorials: dues de grans, cinc o sis de mitjanes, i la resta, petites. De mitjanes en falten, en caldrien 20 o 30.
Quina és la feina, en essència, d’un editor?
La feina més important és que la seva editorial tingui continuïtat en l’edició. Si no es ven, s’haurà acabat. El primer que cal fer és definir quin tipus d’editorial vols tenir: si vols fer cuina, novel·la negra, novel·la rosa, traduccions… I començar a rebre propostes i fer una selecció d’acord amb criteris teus de qualitat de l’escriptura, de l’interès del tema, de qui hi ha al darrere. Quan decideixes que publiques, cal veure com funcionarà, perquè s’ha de pagar amb les vendes. Però hi ha llibres que vols que surtin i que les vendes no ho justifiquen. Has de buscar un partner. Després ve la correcció i millora del text, la maquetació, les impressions. La novel·la és més senzilla, el llibre de fotos és més complex. I la part final és la comunicació: és essencial que acabi a les llibreries i que tingui una acceptació de la premsa, els prescriptors, les xarxes… i finalment, que arribi al públic.
Quan pot durar el procés de publicació d’un llibre?
Normalment és entre vuit mesos i un any. Hem arribat a fer-ne en quinze dies, en circumstàncies molt especials, però és molt complicat. Tot i així, una editorial de certa mida treballa en una planificació a dos anys. Nosaltres ara ja treballem en llibres per al 2023.
De què serveix llegir?
Serveix de moltes coses. Primer, per entrenar el cervell a funcionar. Depenent de com l’utilitzis, el cervell es decanta cap a un costat o l’altre. Llegir requereix concentració, tranquil·litat, un espai de temps… El teu cervell s’adequa a aquesta tranquil·litat, a llegir amb comprensió, t’imagines el que passa… Llegir configura persones capaces de concentrar-se, amb més comprensió lectora d’origen i del món, amb capacitat de relaxament. Això és fonamental perquè els nens cada cop tenen més ginys electrònics i sí, et donen informació, però no afavoreixen la concentració, el cervell ho rep de manera diferent. S’han fet estudis que a un grup de nens se’ls dona un llibre en paper i a un altre en cable, al cap d’un temps miren quin grup té més record del llibre, i no hi ha color. A més, el llibre serveix com a eina d’entreteniment, per evadir-se, per adquirir coneixements, per viure històries… per ser millors persones.
