El fred de l’hivern, i les primeres –escadusseres– volves de neu sembla que hauran arribat acompanyades de pressupost de la Generalitat per al 2023, que, entre altres coses, ha de repercutir al Penedès amb l’ampliació de l’Hospital del Vendrell, com a element significatiu i més que necessari. El PSC encara farà gruar una mica més Esquerra per donar-hi el seu ok, però finalment ha aconseguit que el Govern català s’empassi almenys un gripau, com és la construcció de l’autovia orbital del Vallès, entre Sabadell i Terrassa, si vol tenir pressupost. Amb això, els socialistes catalans han deixat clar, malgrat estar a l’oposició, la seva posició de força i, sobretot, la debilitat en què es troba el govern més minoritari de la història de Catalunya.
A banda de deixar en evidència la debilitat del president Pere Aragonès, els de Salvador Illa s’han situat com a referent polític de les elits econòmiques de Catalunya, que fa dècades que reclamen la B-40, avançant per la dreta a Junts per Catalunya, que són els pares del pressupost però que no tenen cap intenció de donar-hi suport (si no canvien a darrera hora) per marcar distàncies amb els que fins fa quatre dies eren els seus socis d’Executiu.
Més enllà de si el pressupost serà bo o no per a Catalunya, l’acceptació de la construcció d’aquesta nova carretera, projectada en ple desarrollismo franquista dels anys 60 i en una zona que ja sembla un scalextric, és també el fracàs d’un país que continua prioritzant la mobilitat per carretera, principalment del transport de mercaderies, però també dels desplaçaments privats. Està més que comprovat que més carreteres equivalen a més capacitat i, per tant, no és que es reparteixin els vehicles actuals sinó que es fomenta de manera indirecta un increment del trànsit. És, doncs, un projecte que està als antípodes de la tan reclamada sostenibilitat, com no s’han cansat de denunciar els ecologistes. Parlar d’avançar cap a les energies netes i alhora afavorir més emissions de diòxid de carboni és contradictori, és dir una cosa i fer-ne una altra. I diu molt del grau de consciència climàtica de qui ho promou. Al mateix nivell podríem posar l’ampliació de l’aeroport del Prat (pròxima parada).
D’altra banda, quan estigui la B-40 acabada entre les dues capitals del Vallès Occidental, quina serà la seva continuació? Acabar el tram fins a Abrera? I després? Cal tornar a obrir aquest meló?
