Provo de deixar a banda el “romanticisme” d’una “caixa de pensions per a la vellesa i d’estalvi”, així com l’enyor de la desaparició de les “caixes”. Però trobo a faltar –com ha de tenir qualsevol entitat pública– una voluntat de servei, un treball de ser al costat de la persona i, en el cas de la banca, d’aquell qui hi porta els diners. Bé, ara els calés, d’un sou, d’una paga, ja s’ingressen directament. I quan es va a parlar amb qui t’atén del banc, de vegades s’ha de recordar que aquells bitllets són els teus. La banca ha fet oficines de disseny, per seure i veure quin negoci es pot fer. I ha expulsat aquell qui hi ha dut els euros, “l’impositor”, al caixer automàtic. Senzillament: valoro més l’atenció personal que la coacció per fer servir les tecnologies noves.
