Els primers documents de la Bisbal del Penedès són del segle X. L’Ortigós és un caseriu agregat a la Bisbal del Penedès. La seva naixença, documentalment parlant, fou al segle XI, que és quan es redactà el text del testament sacramental que Adalbert, fill del vescomte Guitart de Barcelona, va fer abans d’anar a la conquesta de Còrdova amb la host del comte Ramon Borrell. Això passava l’any 1010. En un document que consta al cartulari de Sant Cugat diu: “…deixo vi a Moja, blat a Sant Esteve de Castellet… i disposo a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès la torre de Moja i les pertinences que posseeixo a Albinyana i que són a tocar de Santa Oliva, Villa Artigos, Albornar, Mont Marcell, castell de Calders…”.
El terme de la Bisbal del Penedès pertanyia el segle XII als nobles Fontallada. El 1269 els fills hereus de Guerau de Fontallada s’esmentaven en la documentació com a Guillema i Pere Salbà.
Els Albà, o posteriorment amb la documentació Salbà, eren originaris del castell d’Albà, situat prop del monestir de Santes Creus. Moltes eren les donacions i plets que s’esdevenien entre l’esmentat monestir i els Salbà. El 1192 hi hagué una concòrdia entre Bertran de Rubió i el monestir de Santes Creus, i amb el consell de Bernat Salbà, Berenguer de Vilafranca (castlà de Montblanc) i altres prohoms s’avingueren a fer la pau amb el monestir, i Rubió renuncià (a favor dels monjos) a uns prats i unes terres.
Guillem Salbà l’any 1305 compartia amb el castlà Galcerà de Vilafranca la jurisdicció de la població i el seu terme per l’enllaç matrimonial entre la seva germana Alamanda Salbà i Galcerà.
El rei Joan II, en la guerra civil del 1462-1672, per la seva fidelitat, concedí a Bernat Salbà la jurisdicció civil i criminal al terme de la Bisbal. També li concedí el castell i fortalesa del terme de la Bisbal i la quadra de Fraser (Garraf). Enmig de la guerra, encara el rei Joan nomenà el noble Bernat Joan Salbà, fill del senyor de la Bisbal, Bernat, governador de l’Illa i de la Universitat d’Eivissa, en substitució del rebel Arnau Guillem de Cervelló, baró de la Llacuna (Alt Penedès).
Les terres, els senyors feudals del lloc (els Salbà, els Barberà, els Fonollar de Sitges, els topònims antics, el castell ja desaparegut d’una altra quadra del Penedès per on passava la Via Augusta, abans la cartaginesa Hercúlia) no són prou coneguts i treballats.
