En el moment d’escriure aquest editorial, l’avió del Papa s’enlairava i posava rumb a les Illes Canàries, després de la seva visita a Catalunya. L’estada del Papa Lleó XIV a casa nostra s’ha fet llarguíssima. Eterna. Els mitjans de comunicació s’han convertit en Tele Papa per retransmetre amb pèls i senyals la visita del Sant Pare, i els que no han pogut ser-hi han buscat la manera de parlar-ne buscant-li un parent llunyà. Una visita que ens ha fet viure en una bombolla i que ha deixat moments de tots els colors i per a tots els gustos.
Segurament, el més espectacular de tots es va viure dimecres a la nit, quan el Papa Lleó XIV va beneir la Torre de Jesús. No pel fet religiós, sinó pel xou que es va organitzar al voltant d’aquest esdeveniment. Llums, drons, focs d’artifici i música per commemorar el centenari de la mort de Gaudí i per inaugurar la torre que corona la Sagrada Família com el temple més alt del món. Va costar una mica més empassar-se la missa de després que, per cert, es va poder veure a través de la televisió pública. La cobertura especial que han fet 3Cat i RTVE de la visita del Papa ha generat molta polèmica.
Però en cap cas ha aixecat tanta polseguera com el discurs que el pontífex va fer un dia abans al Congrés dels Diputats. A la seu de la sobirania popular, el cap d’una teocràcia va qüestionar drets fonamentals com el de l’avortament i l’eutanàsia –uns drets, per cert, conquerits democràticament. I ho va fer davant dels nostres representants públics, que només van reaccionar per oferir-li un aplaudiment de fins a set minuts. De la intervenció del Papa al Congrés també destaquen les seves paraules en defensa de l’acollida de persones migrants. Ara bé, com deu estar el món perquè el Sant Pare demani no deixar morir cap persona al Mediterrani i que aquest missatge ens sembli revolucionari.
Afortunadament, la febre per la visita del Papa ja ha passat. Una visita de poc més de dos dies que ha requerit un desplegament monumental, i que ha tingut un cost de més de dos milions d’euros. Segons la Generalitat, aquests diners provenen de la taxa turística (l’impost per nit que paga cada turista quan s’allotja a Catalunya). Una taxa que, en principi, havia de servir en bona part per impulsar polítiques d’habitatge.
