Ara sembla que el temps ens ha concedit una treva. Però d’aquí a pocs dies tornarà aquella calor tan esperada (per alguns) i que, al cap d’unes setmanes, es farà insuportable. En aquest breu impàs, especialment durant el mes de juny –i juliol, en el cas de les llars d’infants–, alumnes i docents hauran de conviure amb temperatures que sovint superen els 27 graus a les aules.
No és cap novetat. Es tracta d’un debat recurrent a les portes de cada estiu, i ho és precisament perquè continua sense resoldre’s. L’administració no ha dotat els centres educatius amb els recursos necessaris per garantir unes condicions mínimes de confort. Des del 2018, el Govern català ha destinat 380.000 euros a la compra de ventiladors, una xifra clarament insuficient per a l’abast del problema. Segons fonts del Departament d’Educació, s’ha aprovat un pla de xoc de 20 milions d’euros per reforçar-ne la instal·lació, a curt termini, als centres públics. Caldrà veure si aquestes mesures arriben a temps o si, un any més, el professorat haurà d’improvisar per repartir els pocs ventiladors disponibles.
Mentrestant, les famílies han alçat la veu per exigir solucions immediates. Aquesta mateixa setmana, una quarantena d’associacions de famílies d’alumnes del Garraf han expressat el seu malestar perquè tot fa pensar que tornarà a ser un final de curs molt calorós. Al mateix temps, les AFA han defensat la necessitat urgent de millorar la climatització dels centres per garantir que el professorat pugui desenvolupar la seva feina en condicions. Un gest que evidencia que totes les parts comparteixen la preocupació de garantir unes condicions dignes a les aules.
La calor a les aules és un problema estructural que s’ha cronificat per manca d’inversió i de planificació. I en un context d’emergència climàtica, la seva gravetat només fa que anar en augment. Però superar els límits admissibles de temperatura pot tenir efectes directes en la salut, el benestar i la capacitat d’aprenentatge de l’alumnat, alhora que vulnera les condicions laborals del professorat. L’educació pública no pot continuar funcionant sota mínims, ni dependre de pedaços d’última hora. Garantir aules dignes hauria de ser una obligació inajornable.
