La capella romànica de Sant Salvador de la Calçada ja existia abans de l’any 985. Estava situada en el terme de Vilafranca del Penedès en el traçat de la Via Augusta al final del carrer de Sant Pere entre la cruïlla de les actuals carreteres N-240 i la de Moja.
La capella pertanyia, com totes les del terme, a l’església parroquial de Santa Maria, però tenia una jurisdicció eclesiàstica feudal independent i cobrava cens per terres situades dins la quadra de Sant Salvador.
Moltes són les dades documentals que ens la situen en aquest indret: “l’itinerari general que va de Vilafranca a l’Arboç del Penedès”, ”el camí que va de Vilafranca a l’església de Sant Salvador”, “el camí que va al molí de Morató”… Un altre camí anava des de la creu de terme de Sant Julià fins a la capella. Un altre camí era el que anava de la capella de Sant Salvador al pas de Na Calçada (topònim donat a l’inici de la carretera actual que va a Castellví de la Marca). Era esmentat, a prop, el també camí general que va a Tarragona.
Altres topònims que envoltaven la capella eren el coll de la Creu (per la creu de terme), la quadra de Masdovelles (espai que pagava rendes als nobles i poetes del segle XV, originaris del terme de l’Arboç), l’hospital de Blanca de Cervelló (hospital per a peregrins que estava situat entre la carretera de Tarragona actual i el carrer de Sant Pere), el camí que puja a Moja…
L’any 1207 un document ens diu que hi havia un mas anomenat Salvador. El 1233 el mas Salvador sortia en un altre document. L’any 1294 la capella tenia un altar dedicat a Sant Antoni de Pàdua.
L’any 1412 hi vivia a la capella un frare de nom Joan Deodat. El 1423 la capella de Sant Salvador de la Calçada (Calsada) tenia benefici propi, és a dir, rebia renda pròpia en diferents llocs del terme de Vilafranca. Les rendes anaven a benefici de Sant Marc, un altre altar construït en la capella.
En “el porxo de la capella de Sant Salvador” se signaven documents notarials de compromís. Un exemple seria la venda d’un censal mort (préstec) entre la família Brugal de Moja i Guillem Gual del mas de la Riba de Santa Margarida. La pensió s’havia de pagar als propietaris del Mas de l’Alzina (familiars dels de la Riba). El Mas de l’Alzina va passar posteriorment a dir-se Mas Alayo, situada al polígon de Moja. Actualment, encara es pot veure enrunada, tot i que l’Ajuntament de Vilafranca va salvar-la fa uns anys. Una masia d’origen medieval que falta poc perquè sigui completament oblidada.
Com en altres capelles romàniques que existien al terme de Vilafranca del Penedès, a partir del segle XVI hi van viure ermitans, sigui per esperit de penitència i contemplació, sigui en compliment d’un encàrrec. L’any 1707, al testament de l’espardenyer Josep Castellet, s’esmenta que a l’ermita hi havia una imatge de Santa Marina i manava que se li fessin misses per la seva ànima. La capella fou enderrocada l’any 1820.
