Un altre lloc cabdal de la casa Mir és el jardí, des d’on s’accedia a l’estudi del pintor. El jardí continuava tan ben cuidat com els anys en què el matrimoni hi passava tantes hores, amb aquells arcs i ceràmiques que hi donaven un toc de color i elegància, i moltes flors posades en testos escampats per tot arreu, per acabar amb uns grans finestrals amb persianes que donaven a l’estudi. Jo pujava sovint a l’estudi, i recordo amb nitidesa un gran quadre de tema religiós compost per més d’un centenar de rajoles del segle XVI, que omplia tota una paret. Aquest quadre el vaig tornar a veure als anys 70 a casa del Sr. Antoni Ruiz de Cubelles, que l’havia comprat. El tenia tirat a terra, en un passadís, amuntegat sobre altres objectes. El Sr. Ruiz em va dir que esperava trobar comprador. Afortunadament, més endavant vaig saber que el museu de ceràmica de Martorell l’havia adquirit.
Tornant a l’estudi, també hi havia el cavallet del pintor amb el seu vell barret a sobre i, finalment, el que per mi és el més important, una gran calaixera, al primer calaix de la qual desava un bon nombre de blocs de notes, tots farcits de dibuixos i anotacions, la majoria de paisatges, que el pintor feia durant els seus viatges. Pràcticament cap no estava firmat, i la senyora Maria m’explicava que quan el pintor preparava una exposició, normalment a Barcelona, ell els ordenava per temàtiques, fins que estèticament quedaven del seu gust. Aleshores, col·locava els quadres a la sala –la Dalmau, la Syra, la Parés– de la mateixa manera, i per això ja no li calia firmar els dibuixos. De tant en tant, la Sra. Maria me’n donava algun.
Cap al 1963 o 1964, va aparèixer un pintor de Vilanova –no recordo el seu nom– que va voler conèixer l’obra d’en Mir. Va anar a casa seva i, en veure els dibuixos sense firmar, va oferir-se per firmar-los tots. Segons m’explicava la Sra. Maria, en va firmar una part amb molta destresa. El vaig conèixer quan va muntar una exposició als baixos de l’actual Biblioteca Abat Oliva de Vilanova. Una exposició que va agradar molt perquè era de paisatges i marines del sud-est asiàtic (Vietnam, Cambodja, etc.); uns temes nous, a ulls dels vilanovins, aquelles barcasses de veles horitzontals, aquells mars amb grans roques sobresortint de l’aigua. Em va explicar que feia molts anys que estava fora d’Espanya i que tornaria a marxar aviat. Quan ho va fer, se n’hauria quedat molts, d’aquells dibuixos d’en Mir sense firmar. Anys després, en heretar-los, el Pep va fer un tampó amb la firma d’en Mir, i per aquest motiu, amb el temps, vaig tenir ocasió de veure’n molts de firmats.
