Les eleccions de l’Assembla Nacional Catalana (ANC) i el propòsit de continuïtat que representen em fan repensar en el seu paper.
El moviment independentista, vist de lluny, té una imatge compacta i uniforme. S’hi mou un ampli sector social d’una tendència descrita com a moderada que, tanmateix, no acaba d’encaixar amb sectors de pensament més radical, o imbuïts de prejudicis, o desmotivats, o tant-se-me’n-fotistes, que en són absents. Funciona fins a les vores d’un punt crític que es manté estàtic i inalterable i crea la sensació que, en conjunt, no avança, malgrat determinats èxits innegables com la Cambra de Comerç i la incorporació de sectors sindicals. És des d’aquí que, precisament, desitjaríem que hi hagués continuïtat.
Dins l’ANC conviuen tendències diverses que no acaben de contradir la imatge exterior que dona: ERC, JxCat, la CUP i els elements del govern que hi tenen relació. Podríem dir dreta-esquerra. Les declaracions d’Elisenda Paluzie i d’altres en remarquen la complexitat: diàleg, unilateralitat però no insurrecció, conscienciació… Tanmateix, la continuïtat demana més horitzó social. La brevetat d’aquest escrit m’obliga a subratllar, tan sols, alguns dels seus elements. Però hi haurien reflexionar, també, els partits independentistes:
-Més atenció a les assemblees territorials: materials, consignes, idees, ajudes, conferenciants, organització, aportacions mútues…
-Creació d’una doctrina democràtica verament transversal que coincideixi amb les línies més progressistes dels partits que fan seva l’ANC: catalanitat, diàleg polític i municipal, participació democràtica, denúncia de la corrupció i corrupteles; els pactes, el PSOE…
-Mirada social: habitatge, delinqüència, pobresa, desnonaments, lleis socio-sanitàries que coarten la llibertat de persones i col·lectius; desenvolupament industrial, preocupació per l’atur…
-Ecologisme – emergència de la covid: sanitat, pol·lució aèria, turisme massiu, atemptats urbanisticoturístics…
No li toca presentar aquests temes com un programa de govern. Però cal fer saber, se li ha de sentir dir, amb referències explícites, clares i sinceres, que la independència transversal que volem és un moviment que impulsa, a nivell global, aquestes línies de fons; que està a favor d’un tothom més ampli que el gruix social que li dona un suport aparentment exclusiu. I això s’ha de notar en les conferències que es realitzen, en les iniciatives que proposa, en les campanyes, en les declaracions… I insistir que els polítics es moguin vers aquesta direcció; partir de l’exigència popular, exigir més rigor i no silenciar els qui amaguen l’ou amb lirismes patriòtics i de partit…
