De mica en mica la globalització també està acabant amb les nostres cuines tradicionals. Aquí a la comarca sembla que només es faci xató i arrossejat i poca cosa més, però hi ha un munt de receptes de tota la vida que es van perdent amb els anys.
Evidentment, en molts casos no estem parlant de plats d’alta cuina, per la seva elaboració o productes, sinó de propostes senzilles que els nostres avis cuinaven amb amor i joia.
Som aquí en plena cuina mediterrània que està caracteritzada per una gran varietat de productes, gustos i textures. Llavors, nosaltres hauríem de conservar també aquesta herència gastronòmica que forma part del nostre llegat cultural.
Aquí al Vendrell tenim els bufats i els ressolis que encara es poden trobar en algun establiment, però són coses que amb el pas del temps van caient en l’oblit. A vegades es parla de música, pintura, literatura, però tot i tenir grans cuiners en aquest país, no sempre es parla de la cuina de tota la vida, la que hem vist a les nostres llars. Hi ha gent que sempre ha tingut la mà trencada per als fogons i de mica en mica han anat passant a fills i nets els secrets de la cuina, però massa vegades també trobem que aquestes receptes ancestrals s’han perdut amb el temps i les noves generacions les desconeixen.
Les nostres contrades, riques en cultura gastronòmica, haurien de buscar un sistema per conservar aquests plats tradicionals. No tothom menjava xató o arrossejat sinó que també hi havia altres pollastres elaborats amb productes de la terra que feien les delícies dels nostres avantpassats. Hem de vetllar per no perdre aquest tros de la nostra cultura servida a taula amb els comensals preparats per donar vida a la vida.
