La festa compartida

0
99

Si al Penedès hi ha una festa que ens uneix, aquesta és el carnaval. Sense cap mena de dubte, és l’única festa que realment teixeix el territori, fent que colles de les tres comarques es desplacin d’uns municipis a altres per participar en les diverses rues que actualment ja omplen tres caps de setmana de disbauxa. Aquests actes no són històrics, ja que la majoria van començar a celebrar-se cap als anys 80, tot i que antigament ja s’havien celebrat algunes cercaviles amb carrosses adornades estirades per cavalls. Avui en dia, però, són els que gaudeixen de més participació, arribant a ser una de les manifestacions festives més participatives del calendari anual.

En canvi, la resta d’actes que conformen els programes de les diferents localitats, exceptuant les del Garraf, van destinats pràcticament del tot al públic infantil i, en algunes ocasions, a la gent gran, però aquests no gaudeixen de la vitalitat que sí que tenen les rues. Segurament hem perdut l’essència del carnaval més nostre, més familiar, més casolà, més de societats i entitats. Els balls de disfresses o de paperets, els àpats socials protagonitzats per menges típiques d’aquesta època, les guerres o batalles d’aliments o els enterros de la sardina són avui en dia actes amb poca presència o gairebé desapareguts. La sàtira i la irreverència ja no són protagonistes dels nostres carnavals.

I fent parada en alguns dels municipis d’aquest Penedès que amb l’arribada del febrer reneix de la foscor i la quietud, no puc deixar de citar alguns d’aquells aspectes que no acabo d’entendre. Obligatòriament, he de començar per la dèria calafellenca de fer cada cop més rues i omplir tot un cap de setmana sense deixar espai a altres poblacions a fer la seva en la setmana principal. Si no en tenien prou, aquest any han fet una reestructuració de les rues, argumentant que d’aquesta manera faciliten que les colles participin en les altres localitats, però afegeixen una quarta rua. Mentrestant, Vilafranca del Penedès, Bellvei o Santa Oliva han de celebrar les seves després del Dimecres de Cendra, perdent d’aquesta manera tota la significació dels dies que ens marca el calendari. Sabeu allò de fer Pasqua abans de Rams? Tampoc entenc per què al Vendrell tenim aquesta mania d’haver de posar un lema a tot. Un carnaval de capital, un carnaval d’alçada, un carnaval a la vista… Serveix de res més que per decorar l’aparador de l’Ajuntament?

Per cert, on són els trams de rues tranquil·les?

FER UN COMENTARI