Hem passat potser les setmanes més dures de l’hivern amb una petita recuperació de les finances familiars i ens trobem amb el carnaval en tots els formats escampats per aquest Penedès, quan toca, una setmana abans i ja dins la Quaresma. Suposo que tenim una butlla papal i no podem ser excomunicats per aquestes celebracions entre música i disfressa més enllà del calendari preceptiu marcat per l’Església.
Carnaval és la lluita de la persona amb poca roba ballant al carrer contra temperatures gèlides a totes hores del dia seguint les diferents rutes. Enguany no parlarem de pluja, que ja ha caigut fora de les nostres previsions més realistes. Carnaval és un dels grans negocis de professionals amb equips de música, artistes de la costura i perruquers que tenen molta feina perquè els protagonistes de la festa tinguin la seva millor imatge. Aquest és un dels grans negocis de les farmacèutiques i dels remeis de l’àvia.
Hi ha festes per totes les edats i a tot arreu. La gent no es pot queixar. Evidentment, també tenim uns menjars més greixosos que aquests dies proliferen en moltes taules de casa nostra, deixant en segona posició el gall dindi baix en sal.
Carnaval és alegre i festiu, no té res de reivindicació ni res que se li assembli. La gent va a passar-s’ho bé fent allò que li agrada en les diferents rues, intentant participar com en més rues millor.
A gaudir d’aquest carnaval, que és un dels punts del Penedès que ens uneix. Potser algú ho converteix en atractiu turístic i fa venir gent de l’altra punta del món a gaudir d’aquests dies entre nosaltres, però de moment a la resta els continuem oferint sol i platja i, una mica més amunt, vi i cava. Vagi bé.
