La Fira de Santa Teresa del Vendrell escomet aquest 2023 l’esperat canvi de rumb que feia temps que estava sobre la taula. El tradicional certamen multisectorial, en clar declivi els últims anys, es reconverteix en una mostra que gira al voltant de la gastronomia i els productes de proximitat. Un nou impuls vertebrat de forma conjunta amb els empresaris i productors locals, amb la idea de promocionar aquest sector.

Entre el 12 i el 15 d’octubre, diferents cellers, productors, restauradors i col·lectius gastronòmics del territori poden mostrar els seus productes i la seva idea de negoci, ja sigui des dels estands ubicats a la Rambla o a la zona de tastos i maridatges ubicats a tocar de la font. Aquest cèntric passeig vendrellenc continuarà sent, doncs, el centre neuràlgic de la nova Fira, ja que també reserva un espai per a les actuacions musicals i els espectacles en viu.

Respecte a l’antiga Fira multisectorial, sobreviu l’espai de l’automoció, que es manté al Pèlag, mentre que al pàrquing de la zona escolar s’ubiquen les atraccions firals, que el dijous i el divendres tenen una franja sense soroll de les 17.00 a les 19.00 hores. Altres espais firals són la plaça de les Garrofes i la plaça Nova, on es concentren els tallers i les activitats infantils, mentre que al carrer del Doctor Robert s’hi poden trobar les parades de les entitats locals.

1. Divendres 13. Repic de campanes i inauguració amb tast

Tot i que els primers actes de la Fira es van fer aquest dijous a la tarda, com una xerrada de Pere Ferrando i Joan Colet sobre els orígens i l’evolució de la Fira, la inauguració oficial de la Fira s’ha fixat pel divendres a les 19.00 hores, amb els parlaments, una encesa dels llums i un tast que anirà a càrrec d’Augustus Fòrum. Abans, a les 12 del migdia, una tronada i un repic de campanes hauran servit per donar la benvinguda a la festa, en una iniciativa de les Administradores de Santa Anna i l’Associació de Campaners del Vendrell que ha servit per recuperar un acte que a la Fira no es feia des del segle XIX.

Aquest mateix divendres, la plaça Nova acull de les 10 a les 2 del migdia un photocall i un planetari de tardor. Els maridatges previstos són un tast d’oli per a infants (17.45 h) i un altre per a adults (18.30 h) a càrrec de la DOP Siurana, així com un tast de reducció de vinagre i bombó que farà Augustus Fòrum (20 h). Tots els que facin compres als estands de la fira aquest divendres entraran al sorteig d’un lot de productes del territori, que es farà a les 22.30 hores a l’escenari de la Rambla.

Els concerts del dia seran els que oferiran la DJ Enka (13), Game of Tones (19), Sònia Linares i David Chueca (20.30), Samantha Ballentines (22.30), Son Rumores (23.30) i el DJ Ferry Lip (01.30).

2. Dissabte 14. Grups infantils, maridatges i correfoc

Les Gralles del Baix Penedès, els grallers Tocats de Canya, els Mosquits i la Gralles de l’Aligueta seran els encarregats de despertar els veïns el dissabte a partir de les 8 del matí. A les 11, els grups de cultura popular infantil faran una ballada conjunta a la plaça Vella, abans de fer la cercavila. Hi prendran part el Ball de Diablons, l’Aligueta, el Lleonet, els Nans, els Gegantons, el Ball de la Patatuf, el Ball de Panderetes, el Ball de Figuetaires, el Ball dels Muntanyesos, el Ball de Faixes i el Ball de Cercolets. Per acabar, els Diablons faran els versos a la plaça Vella.

Serà el dissabte un dia en què els actes de cultura popular tindran un pes especial. A 2/4 de 8 de la tarda, el carrer de les Quatre Fonts acollirà una actuació i els versos del Ball de Valencians i el Ball de les Gitanes. A partir de les 8, la renovada placeta de França s’omplirà amb la plantada dels grups de foc, que faran la seva cercavila a les 9. El Ball de Diables, el Ball de Diablons, el Cabrot petit, la Víbria, el Tallot, el Bou de Foc, la Mulassa Feixuga, el Drac del Vendrell, el Borinot de Foc, el Cabrot, les Puces i el Caramot passaran pels carrers Quatre Fonts, Muralla i Carnisseria, abans de finalitzar el Correfoc a la plaça Vella.

La zona de maridatges començarà el dissabte la seva activitat a les 11 del matí, amb una masterclass sobre el tall a mà de pernil que anirà a càrrec de La Fàbrica del Pernil. A les 12, el celler Jané Ventura farà un tast de vins, mentre que a les 6 de la tarda es farà un tast dolç a càrrec de la Fargó by Cesc. Finalment, a les 8 s’ha programat un maridatge de vins Augustus amb formatge.

Durant tot el matí de dissabte, la zona lúdica de la plaça Nova i la plaça de les Garrofes acollirà jocs infantils i una ludoteca, mentre que a partir de les 5 de la tarda es faran tallers infantils de cuina i de compost, així com diversos jocs de dinamització familiar. La música la posarà aquest dia Dantuvi amb el seu vermut rumbero (13.30), Mediterranean Guitars (20.30), un monòleg de Sara Escudero (22.30), el grup de tribut a La Oreja de Van Gogh anomenat La Reina del Pop (00) i el DJ Morci (02).

3. Diumenge 15. Cercavila, diada castellera i castell de focs

L’últim dia de la Fira començarà de nou amb les matinades de les gralles, que precediran la ballada conjunta dels grups adults de cultura popular a la plaça Vella. Els Diables, el Drac, l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, els Gegants, el Ball de la Bolangera, el Ball de Valencians, el Ball de Cintes, el Ball de Pastorets, el Ball de Bastons, el Ball de Panderos, el Ball de les Gitanes i els Nens del Vendrell seran els protagonistes d’una cercavila que acabarà a la plaça Vella amb els versos dels Diables. A les 13.30 hores començarà la tradicional diada castellera, amb els Nens, la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

Aquest últim dia només hi ha un maridatge previst a la Rambla, el taller de tast i anàlisi sensorial que farà a les 11 del matí El Rusc. L’escenari dels concerts comptarà amb un vermut electrònic de DJ Bert després de la diada castellera. La nova Fira de Santa Teresa finalitzarà amb una altra novetat, un castell de focs des de la Rambla que anirà a càrrec del drac de foc El Cabrot a les 9 del vespre.

A banda d’això, durant els dies de la Fira hi haurà diferents activitats paral·leles, com una jornada sobre espai agrari que Unió de Pagesos farà al Centre Cívic el divendres a les 10, el mercat de brocanters del dissabte al matí a la plaça de la Sardana, i la trobada d’intercanvi de plaques de cava del diumenge al matí, també a la plaça de la Sardana.

No faltarà el tradicional concert de gralles del divendres a les 20 hores al Tàg, que enguany comptarà amb una actuació de la Banda del Gínjol. El dissabte també es representarà el sainet El carro del vi de Ramon Ramon i Vidales a la premsa de lliura de Mas Borràs, a sant Vicenç de Calders, amb dues actuacions a les 6 i a les 8 de la tarda. La zona de l’avinguda de Jaume Carner comptarà també amb diverses food trucks.

Durant els dies de la Fira s’ha dissenyat un operatiu conjunt de seguretat amb patrulles mixtes de la policia local i els Mossos d’Esquadra. A la nit, aquest dispositiu es reforçarà amb membres de la nova Unitat de Suport Policial, i un equip dels ARRO dels Mossos.

4. La Fira i la seva evolució al llarg de la història

La Fira de Santa Teresa del Vendrell té el seu origen al segle XIX, però ha viscut moltes etapes diferents al llarg de la seva existència. La primera referència al certamen la trobem en un anunci al diari El Heraldo del 28 d’abril de 1843, on s’apunta que “S. A. el Regente del reino se ha servido conceder á la villa de Vendrell, en la provincia de Tarragona, el permiso de celebrar una feria anual en los días 15, 16 y 17 de octubre […]”.

Era aquella una fira on el sector primari era el protagonista absolut, amb exposicions de productes agrícoles, bestiar i eines per treballar el camp. Una fira agrícola marcada per la presència d’aviram, conills, garrins, ovelles, cabrits, vaques, ases, matxos i cavalls.

Com explica Joan M. Colet Duran, autor del llibre La Fira de Santa Teresa del Vendrell, el certamen es feia després del període de la verema, perquè la pagesia del Vendrell i la comarca pogués “adquirir allò que els calia per intentar millorar llur patrimoni”. També s’equipaven de roba i sabates, que servien per passar tot l’hivern, i els menuts aprofitaven el moment “per firar-se una nina de drap o una escopeta de taps de suro a les parades de la plaça Nova”.

El primer salt important de la Fira de Santa Teresa va esdevenir el 1955, quan s’hi van incorporar la maquinària i els productes industrials, en una exposició que es va concretar de forma estable a partir del 1962 amb l’organització de l’Exhibició Industrial, Comercial i Agrícola. Precisament, i segons el mateix Colet, el primer cop que es troba documentat l’ús d’estands és aquell 1962, en què es van llogar a Vilafranca del Penedès.

La fira multisectorial

Pocs anys després va ser quan va arribar la primera gran davallada del certamen. Tot i que la Fira del Vendrell ja havia patit períodes de crisi durant el segle XIX i bona part el XX —per les males collites o pel baix preu dels fruits de la terra—, la caiguda experimentada entre els anys setanta i principis dels vuitanta del segle XX estava emmarcada en una recessió econòmica a nivell internacional, a causa de l’esclat d’una crisi energètica. Va ser aquest un punt d’inflexió, ja que donaria pas al model de fira multisectorial que seria homogeni els últims 35 anys, iniciant el 1986 un camí ascendent que li va fer agafar una rellevància important a Catalunya.

Entre finals del segle XX i principis del XXI, el certamen va viure una època d’esplendor, ocupant bona part del centre urbà de la vila amb les exposicions dedicades a l’habitatge, l’energia o l’automoció, que primer va ocupar la carretera del Doctor Robert i després es va traslladar al Pèlag. Els sectors vinícola, de l’alimentació i de la gastronomia també li donarien un nou impuls ja entrada la primera dècada del nou segle, amb una primera etapa a la plaça de la Sardana que va servir per posar els fonaments del que s’ha acabat concretant aquest any amb la nova Fira.

Amb tot, la crisi econòmica del 2008 es va deixar notar de forma evident a partir de la segona dècada del segle XXI, amb una progressiva reducció dels expositors que, cada cop més, va fer pensar que calia un canvi de model per a la mostra. El 2023 s’ha convertit en l’any 0 de la nova Fira, centrada ara en la gastronomia i els productes de proximitat, i amb la idea que esdevingui els pròxims anys “una festa major petita” on els elements de cultura popular tinguin més pes, com ha avançat el regidor de Fires i Festes, Christian Soriano.

Informació elaborada amb la col·laboració de Joan M. Colet Duran.

5. “Estem posant les eines perquè la nova Fira sigui un èxit”

 

 

 

 

 

Christian Soriano. Regidor de Festes i Fires de l’Ajuntament del Vendrell.

Després de diversos anys apuntant que calia canviar la Fira de Santa Teresa, finalment aquest 2023 ha arribat la nova fira, que se centra en la gastronomia de proximitat. És una idea sorgida en aquest nou mandat en què hi ha hagut un relleu al capdavant de l’àrea?

Sí. Cap a finals de juny vaig tenir la primera reunió amb l’equip de fires i va ser quan els vaig traslladar la intenció de fer un canvi radical de rumb i plantejar-los si es podia fer aquest mateix any. Ells van respondre que estaven a favor d’aquest canvi i que ja tenien pensat anar en aquesta direcció, amb la qual cosa les dues parts vam confluir i hem tingut temps d’arribar a aquesta Fira.

Quines complicitats vau buscar amb el sector?
Des del principi vam tenir molt clar que havíem d’anar acompanyats dels empresaris i els productors locals. El quilòmetre zero havia de ser el nucli essencial del nou model de Fira. Vam començar amb Augustus Fòrum, que es van mostrar predisposats des del començament, després amb els licors Jané Ventura i, de mica en mica, vam anar ampliant cap a altres ofertes. Agraeixo molt la predisposició de tot el sector, perquè no ens hem trobat amb cap no.

Es va parlar amb altres grups de l’Ajuntament per veure què en pensaven, d’aquesta nova direcció, i que no fos una cosa que es revertís segons el color polític del govern?
Jo crec que aquest és un canvi que s’adapta al moment social. Les fires estan fent un canvi de rumb molt necessari, perquè algunes, com la nostra, feia molt de temps que mantenien un model que s’havia d’innovar. Això era una cosa que crec que tots els partits polítics del municipi compartien. Si durant aquests quatre anys consolidem aquest nou model, ja tindrem una nova Fira que haurà arribat per quedar-se.

Heu agafat alguna altra fira com a model?
No, el que hem fet és demanar l’opinió dels productors. La zona de maridatges, per exemple, va sortir de parlar molt amb ells. A nosaltres ens preocupava que la zona de la Rambla es convertís en un bar gegant. Per això vam incloure aquesta zona de tastos i maridatges, que servirà per reivindicar el valor del producte de proximitat i l’experiència de negoci de les empreses.

Quins canvis s’han introduït a la zona d’estands?
Canvia molt la fisonomia. Els estands abans estaven d’esquena per esquena i la gent passava pels laterals. Ara és al revés, els estands estan als costats i la gent passa pel mig. A més, cada dos estands hem deixat una zona de terrassa perquè el públic pugui tastar el producte. També hem canviat els estands, que són de fusta i amb una imatge molt cuidada.

Hi ha coses que no heu pogut implementar pel poc temps que heu tingut per dissenyar la nova Fira?
Certament, hem hagut de treballar a contrarellotge, però ens ha ajudat molt la predisposició dels empresaris en tot moment. Quan hagi passat la Fira, vull fer una altra reunió amb tots ells per valorar els diferents aspectes i veure si cal fer canvis de cara a l’any vinent. Coses com si quatre dies són suficients o no, si la posició dels estands és correcta o s’ha de canviar… Aquest any és una prova pilot de la nova Fira, però estem posant totes les eines perquè sigui un èxit.

En cap moment es va pensar de mantenir algun espai per als comerços multisectorials que encara participaven?
Hem estat en contacte amb alguns d’ells, però pensa que de tots els que teníem, només tres eren del Vendrell. Aquesta és una de les primeres coses que vam valorar, perquè volem que la Fira serveixi per potenciar els productors i empresaris locals, i més després del malament que ho estan passant amb el context de sequera. Estic segur que trobarem sinergies per treballar amb ells d’una altra manera.

Sí que manteniu l’automoció. És un valor segur de cara al futur?
Creiem que no va en contra del que és la idea d’aquesta Fira. És un apartat que va bé i, avui dia, no veiem la necessitat de replantejar-lo.

El fet de concentrar els estands, la zona de maridatges i la zona de concerts a la Rambla no pot provocar una certa massificació?
Segur, és el que sol passar per la Fira de Santa Teresa. Però volíem crear una zona de caliu i íntima, i hem prioritzat tenir tots els productors junts, perquè amb una mateixa foto ens surti tota l’oferta local que tenim. A més, un altre objectiu era acostar al centre l’oferta de negocis com els cellers, que per les seves característiques acostumen a estar més allunyats.

La inauguració serà diferent?
Sí, pensàvem que la inauguració que es feia havia quedat també una mica antiga, i hem volgut que l’estètica fos diferent. Sí que hi haurà parlaments, però després tindrem una encesa dels llums de la zona firal i un tast d’Augustus Fòrum. Barregem l’acte institucional amb allò que és el fonament de la Fira de Santa Teresa.

I un castell de focs com a tancament.
Sí, és una altra novetat. Nosaltres el que volem fer a poc a poc és que guanyi pes la idea que la fira és la festa major petita. Volem sumar elements de la cultura popular i de la festa major, i ja aquest any recuperem un repic de campanes que a la fira no es feia des del 1885. També hem mirat d’evitar que hi hagi altres actes que es puguin superposar quan es fan els de cultura popular. Concloure la fira amb el castell de focs és una manera de fer una picada d’ullet a aquesta idea.

Aquesta idea de fer que la fira sigui una festa major petita pot suposar que es recuperi la data del dia festiu que fa uns anys es va traslladar a la festa major?
És una opció que estem valorant. Hem de veure com funciona aquesta primera edició de la nova fira per després introduir els petits canvis que calguin.

FER UN COMENTARI