El jaciment de la Font de la Canya és d’època ibera. Però quan va decaure, possiblement va tenir una rèplica romana un quilòmetre més avall, a Sant Sebastià dels Gorgs. No se sap del cert, però aquesta és la hipòtesi que planteja l’arqueòleg Dani López després de les primeres troballes excavades al jaciment arqueològic de Cal Bou, molt a prop del monestir de Sant Sebastià. En concret, en una vinya abandonada de fa anys, quan s’ha arrencat per plantar-ne de nova, han sortit a la llum unes restes d’unes característiques similars a la Font de la Canya que fan pensar que hi tenien relació. Aquest jaciment data d’entre els segles II – I aC i I – IV dC, és a dir, del final de la fase ibèrica al final de l’època romana, i els dos espais haurien coincidit durant un període de cent anys.
Segons Dani López, aquest jaciment “comença quan la Font de la Canya comença l’última fase, que encara no està excavada” i s’hauria fet en un altre emplaçament, i no aprofitant l’existent, perquè “els romans seguien uns altres patrons: aquí està més a prop de la Via Augusta i la Font de la Canya està més amagat”.
Nou sitges i una necròpolis
De la possible vila romana, que Pere Giró ja va identificar als anys 30 del segle passat, n’han sortit per ara nou sitges (tres de les quals, excavades), les restes d’un mur que encara no es poden identificar i una necròpolis amb tres tombes humanes. També una moneda de bronze de Constant. Tant la necròpolis com les sitges són elements perifèrics d’una típica vila romana.
El jaciment ocupa sis hectàrees d’extensió i es troba entre el nucli de Sant Sebastià i la capella de Santa Maria de la Llinda.
