La fusió del vi i el jazz

Vilafranca del Penedès tornarà a convertir-se, del 3 al 5 de juliol, en la capital del jazz i els vins amb la celebració de la 19a edició del Vijazz. Durant tres dies, la ciutat tornarà a oferir una experiència que combina la qualitat dels vins i caves del territori amb les propostes d’alguns dels grans noms del jazz internacional.

La rambla Sant Francesc consolida enguany la seva ubicació com a epicentre de la fira de vins i caves. Sota una carpa de més de 1.200 m², els visitants podran descobrir centenars de referències de cellers del Penedès en horari de tarda, vespre i nit. L’espai comptarà també amb zones chill out, propostes gastronòmiques amb food trucks i un escenari amb concerts (a partir de les 20 h) de Voodoo Jazz Band o Whale, convertint la rambla en un punt de trobada per als amants del vi, la música i la gastronomia. El Casal tornarà a acollir els tastos, maridatges i experiències vinícoles, amb una selecció de vins i escumosos de la DO Penedès i la DO Cava combinats amb productes de la gastronomia local, com ara formatges, ibèrics o dolços. Una oportunitat per aprofundir en la cultura vitivinícola del territori de la mà dels cellers participants.

L’escenari principal del Vijazz, situat com és habitual a la plaça de Jaume I, serà l’espai on desfilaran les grans actuacions d’aquesta edició amb un cartell encapçalat per noms de referència del jazz internacional com Incognito, Harold López-Nussa, Nubya Garcia, Lakecia Benjamin i Esperanza Spalding. Però més enllà d’aquest escenari, el Claustre de Sant Francesc es consolida com un dels espais més especials del festival amb una nova edició del cicle Elles i el Jazz, una proposta que reivindica el talent femení dins l’escena jazzística contemporània en un format íntim i maridat amb cava del Penedès. Cada vespre, a les vuit, el públic hi podrà descobrir tres projectes liderats per dones que representen la diversitat creativa del jazz actual.

La trompetista brasilera Estefane Santos obrirà el cicle amb una proposta que actualitza el samba jazz des d’una mirada contemporània. L’endemà serà el torn de Camarada Ventura, el projecte coliderat per la contrabaixista Carla Gonzalez Ferrer, que fusiona jazz, electrònica, ambient i pop en un directe immersiu. El cicle es clourà diumenge amb Marta Garrett “Assanhado” 4tet, una formació que combina les arrels brasileres, portugueses i mediterrànies en un repertori ple d’expressivitat i improvisació.

L’Escenari Principal Jaume I torna a concentrar la programació central del Vijazz, amb concerts d’alguns dels noms més destacats del jazz internacional. Les actuacions es podran seguir de manera gratuïta des de la zona de “pelouse” (a peu dret), mentre que l’accés a la zona de cadires estarà condicionat a la compra del tiquet de la Fira de Vins. Aquest espai disposa d’aforament limitat i no té localitats numerades, de manera que l’accés funciona per ordre d’arribada. El tiquet de la Fira de Vins dona accés als concerts del mateix dia, amb un sistema de control que permet entrar i sortir de la zona de cadires mitjançant marcatge.

Incognito

Divendres 3 de juliol – 22:30 h

Incognito és una de les bandes més emblemàtiques del jazz-funk britànic. Fundada el 1979 per Jean-Paul “Bluey” Maunick i Paul Williams, la formació es va donar a conèixer amb l’àlbum Jazz Funk (1981), però va ser durant la dècada dels noranta quan va assolir projecció internacional gràcies a èxits com Always There, amb la veu de Jocelyn Brown. Al llarg de més de quatre dècades de trajectòria, el grup ha venut milions de discos, ha signat àlbums de referència com Positivity i ha col·laborat amb figures de la talla d’Stevie Wonder, George Benson i Chaka Khan. Amb un directe enèrgic i un so que combina jazz, funk i soul, Incognito continua sent un referent del gènere. Enguany arriba al Vijazz per presentar Music. Magic. Ironic., el seu vintè treball d’estudi, amb què reafirma la seva vigència fusionant l’essència del seu estil amb les noves sonoritats del soul londinenc.

Harold López-Nussa

Dissabte 4 de juliol – 21 h

Referent del jazz cubà contemporani, Harold López-Nussa arriba al Vijazz en una nova etapa artística marcada pel seu trasllat de Cuba a França. Aquest canvi vital ha inspirat Timba a l’Americana, el seu debut amb el prestigiós segell Blue Note, un treball que combina la riquesa rítmica de la música cubana amb nous horitzons sonors. Produït per Michael League, líder de Snarky Puppy, el disc recull deu composicions originals interpretades al costat d’una banda de luxe, amb Grégoire Maret a l’harmònica, Luques Curtis al baix i el seu germà Ruy Adrián López-Nussa a la bateria. El resultat és una proposta plena de vitalitat que confirma el pianista com una de les grans figures del jazz llatí actual.

Nubya Garcia

Dissabte 4 de juliol – 23 h

Nubya Garcia és una de les grans figures del nou jazz internacional. La saxofonista, compositora i directora d’orquestra londinenca, amb arrels caribenyes, ha captivat públic i crítica amb un estil que fusiona jazz, música clàssica, R&B i dubstep. El seu àlbum de debut, Source (2020), nominat al Premi Mercury, la va situar en el panorama mundial i li va valer els elogis de mitjans com The New York Times, Rolling Stone, Pitchfork i la BBC. Des de llavors, ha actuat als principals festivals internacionals, com Glastonbury i Newport Jazz, i ha compartit escenari amb Khruangbin. Al Vijazz presentarà Odyssey (2024), el seu segon treball d’estudi, amb què consolida un llenguatge musical propi que la confirma com una de les artistes més innovadores del jazz contemporani.

Lakecia Benjamin

Diumenge 5 de juliol – 20 h

Lakecia Benjamin s’ha consolidat com una de les saxofonistes més destacades del jazz contemporani gràcies a un estil enèrgic que combina la tradició del gènere amb influències del soul i el hip-hop. Formada al costat de referents com Gary Bartz, Billy Harper, Clark Terry, Reggie Workman, Gregory Porter i Christian McBride, va debutar el 2012 amb Retox i va assolir un gran reconeixement amb Pursuance (2020), un homenatge a John i Alice Coltrane. Amb cinc nominacions als premis Grammy i una nova candidatura als Grammy 2026 en la categoria de Millor Interpretació de Jazz, l’artista nord-americana arriba al Vijazz en un dels millors moments de la seva carrera. Ho fa coincidint amb la publicació del seu nou treball, We Dream, un disc que compta amb la col·laboració de figures com Terence Blanchard, Hiromi, Chris Potter i Kassa Overall.

Esperanza Spalding

Diumenge 5 de juliol – 22 h

Guanyadora de diversos premis Grammy i considerada una de les veus més innovadores del jazz actual, Esperanza Spalding ha construït una carrera marcada per l’experimentació i la recerca artística. Contrabaixista, cantant i compositora, es defineix com una artista eaabibacliitoti (acrònim d’ancestre europeu-africà influenciat per les cultures americanes que viuen als territoris indígenes de l’Illa de la Tortuga), una manera de reivindicar les seves arrels i la seva identitat cultural. La seva obra va molt més enllà dels límits del jazz i incorpora disciplines com la poesia, la dansa, la improvisació i la creació escènica. Paral·lelament a la seva activitat musical, impulsa iniciatives com la residència artística Prismid Sanctuary i el projecte Songwrights Apothecary, dedicat a explorar la relació entre la música i les arts terapèutiques. Reconeguda el 2024 amb el Premi d’Artista de la Fundació Doris Duke, Spalding arribarà al Vijazz amb una proposta creativa que desafia etiquetes i la confirma com una de les artistes més originals de l’escena internacional.

Perico Sambeat, saxofonista

El Vijazz ha comptat enguany amb la presència del saxofonista Perico Sambeat, un dels grans noms del jazz estatal i internacional. El músic valencià va pujar a l’escenari del festival el 2 de juliol acompanyat de la Big Band de l’Escola Municipal de Música Dolors Calvet, amb un repertori basat en el seu reconegut projecte Flamenco Big Band, una proposta que fusiona la riquesa del flamenc amb la improvisació del jazz.

Amb una trajectòria consolidada, Sambeat s’ha guanyat un enorme prestigi gràcies a una carrera que inclou una trentena de discos com a líder i col·laborador en més de 150 enregistraments. Al llarg dels anys ha compartit música amb grans figures del jazz com Pat Metheny, Michael Brecker, Tete Montoliu, Brad Mehldau, Kurt Rosenwinkel o Ron Carter, entre molts altres.

Fa anys que Flamenco Big Band forma part del teu repertori. Què té aquest projecte perquè encara t’acompanyi als escenaris?

Flamenco Big Band és un dels meus projectes més importants. Té molts anys, però probablement és el projecte que més m’ha portat per tot el món. He tocat aquest repertori amb les Big Bands més importants d’Europa i també de fora d’Europa, i ha estat molt satisfactori. És una alegria poder tocar ara un parell de temes també amb la Big Band de l’Escola Municipal de Música Dolors Calvet.

És difícil escollir una peça preferida perquè són com fills estimats i m’ha costat molt donar-los forma. Però potser Guajira para Duke reflecteix bastant la meva personalitat. És un tema que té influència del jazz més clàssic, especialment el de Duke Ellington, però alhora hi he pogut incorporar els meus girs harmònics i melòdics, unes característiques que crec que em defineixen una mica.

Has tocat amb grans big bands i amb alguns dels noms més importants del jazz. Què tenen d’especial concerts com el del Vijazz, amb músics que encara s’estan formant?

Sempre és una alegria tocar amb joves big bands i amb gent emergent, amb músics joves que estan clarament il·lusionats i que comparteixen amb mi aquesta il·lusió i aquest amor per la música. La veritat és que ho faig sovint. Col·laboro molt amb la Sant Andreu Jazz Band i amb la Sedajazz Big Band, i és una experiència molt bonica. En aquest cas era la primera vegada que tocava amb ells i em feia molta il·lusió perquè sé que hi ha grans músics i futurs grans projectes musicals.

Com es prepara un concert com aquest?

Amb l’Àlex, el director, vam posar-nos d’acord sobre el repertori. Ell sabia quin era el nivell de la banda i em va fer algunes propostes del meu repertori, però també vam parlar de la possibilitat que jo col·laborés en peces que ells ja tenien preparades. Al final vam arribar a un consens. De fet, l’Àlex ha arreglat dos temes meus que en un principi eren per a quintet i els ha ampliat per a big band. Són com una petita primícia, perquè són dos temes que s’estrenaven en aquesta nova versió.

S’ha de tenir en compte que passar una peça de quintet a big band és una feina complicada. Has d’escriure molts papers per als diferents instruments, escollir la instrumentació, pensar els diferents tipus d’acords i treballar els voicings. És un procés llarg.

Suposo que molts dels alumnes fa anys que t’escolten. Tu també vas tenir referents amb qui, de jove, pensaves que mai arribaries a compartir escenari?

Sí, i tant. Vaig ser molt afortunat. Quan era jove tenia somnis que semblaven molt inabastables i després vaig tenir la sort de poder tocar i fins i tot gravar amb músics com Pat Metheny o Michael Brecker. Va ser com veure complert un somni. De fet, al llarg de la meva carrera m’ha passat moltes vegades. Potser un dels primers moments va ser amb la Big Band del Taller de Músics, quan vam col·laborar amb Tete Montoliu i fins i tot vam fer un disc. Jo era molt jove, devia tenir 21 o 22 anys, i seure i col·laborar amb ell era com un somni. Era una figura internacional, un músic immens i, a més, era d’aquí, de Catalunya.

A Flamenco Big Band conviuen dos llenguatges amb una personalitat molt forta. Va ser difícil trobar l’equilibri entre el jazz i el flamenc?

El fenomen de combinar el jazz amb les músiques autòctones està molt present en molts músics de jazz del món. Nosaltres tenim la sort de comptar amb el flamenc, que és una música tremendament profunda i complexa. Des del pioner que crec que va ser Pedro Iturralde amb el seu flamenc-jazz, ha passat molt de temps i s’han fet moltes fusions molt bones. En el cas de Flamenco Big Band, jo vaig voler afrontar el repte d’anar una mica més en profunditat en les estructures del flamenc i barrejar-les amb el jazz.

No hi havia gaires referents de Big Band que tractessin el flamenc amb profunditat. Hi havia, per exemple, el disc Sketches of Spain de Miles Davis, però el flamenc hi té molt poc pes, o Jazzpaña, amb arranjaments de Vince Mendoza, però tampoc era un tractament molt rigorós del flamenc. Va ser un repte i em va costar quatre o cinc anys fer aquest disc.

El Vijazz té la particularitat que potser hi ha molta gent que hi va pel vi i acaba descobrint el jazz.

Comparteixo amb molta gent l’afició pel vi i la meva admiració per tots els vins d’aquesta zona, del Penedès. Tant de bo molts aficionats al vi s’aficionin també al jazz. El jazz és una música sempre fresca i oberta, perquè està basada en la interacció i en la improvisació constant. No només és divertida de tocar, sinó que té una profunditat estètica enorme.

Què t’agradaria que s’enduguessin els alumnes de l’EMM Dolors Calvet després d’haver compartit escenari amb tu?

M’agradaria que poguessin compartir amb mi l’amor i l’entusiasme per aquesta música. Espero que puguin comprovar que és una música que continua viva, que està oberta i que sempre té coses noves per oferir. I, sobretot, que hagin gaudit del concert i de l’experiència de tocar junts, perquè aquesta interacció és una part fonamental del jazz.