Que un llibre et pot canviar la vida és cert, si més no quant a obertura d’horitzons. No sé si el títol era exactament La història de Gautama. Sí que recordo que vaig llegir amb veritable fruïció la història de Gautama, un dels noms amb què es coneix el Buda. La impressió que em va fer aquesta lectura és fonda i fa seixanta anys que dura. Va ser gairebé en paral·lel al temps de la meva primera comunió, un moment d’extrema sensibilitat espiritual que em va permetre comprendre –el que pot comprendre una criatura d’aquesta edat– els punts de convergència entre la figura de Jesús, el Crist, i la de Gautama, el Despert.
El llibre, folrat amb aquell paper blau que recorda la roba que duien els treballadors dels anys cinquanta, formava part de la biblioteca del Grupo Escolar Reyes Católicos, una escola nacional de l’època que abans havia estat una escola de la República amb un marc mental polític, intel·lectual i espiritual obert. Aquest llibre preciós es devia salvar de la crema o la purga franquista, bé per ignorància del que significava, bé per murrieria de qui, sabent-ne el valor, va preservar la història del príncep dels sakya esdevingut el Buda. No tinc cap dubte que el meu interès per la coneixença i l’estudi d’altres concepcions religioses ve d’aquesta descoberta.
He rememorat aquest esdeveniment cabdal en la meva formació perquè acabo de llegir Vida del Buda (Quid pro Quo Edicions), de l’escriptor, astrofísic i doctor en filosofia sànscrita Juan Arnau, en la traducció catalana d’A. Schmidt. Es tracta d’un treball de gran envergadura erudita (es basa en tres obres clàssiques sànscrites) presentat amb una gran sensibilitat i plasticitat literària. Una joia que il·lumina l’evolució humana i espiritual de Siddharta Gautama, des del seu naixement miraculós fins al despertar, que tant interessarà als qui ja coneixen aspectes del Buda com als qui s’hi acostin per primera vegada. Vida del Buda en la versió de Juan Arnau no hauria de faltar a cap biblioteca, si més no pel seu interès cultural.
