Espero i desitjo que el títol d’aquest article no desdigui gaires lectors de llegir-lo, perquè diguin que el tema gairebé és un tòpic o que no hi podré aportar gaire res de nou, havent-ne parlat tanta gent com ho ha fet i alguns de tan coneguts i prestigiosos. No els ho negaré pas, i fins i tot els en donaré algun exemple. I tampoc no pretendré pas de ser original, em limitaré a fer un parell o tres de reflexions sobre el tema, que espero que puguin ser útils tant per a pares com per a ensenyants.
De citacions sobre la lectura n’hi ha a cabassats, però em limitaré a un parell de ben diferents. La primera és de l’Emili Teixidor, que en un llibre d’allò més interessant i citat va dir, entre moltes altres coses: “Sense la lectura no seríem el que som, no seríem humans. Necessitem paraules, poesia sobretot, per humanitzar-nos.” (La lectura i la vida, p. 129). La segona és de l’actor escocès Sean Connery, de qui són aquestes paraules: “És cert que el meu origen era poc esperançador, però als quatre anys em va passar un miracle: vaig aprendre a llegir”.
La primera reflexió voldria fer-la a l’entorn de què vol dir aprendre a llegir i què vol dir ser lector. Sempre he admirat, i ho he dit en diverses ocasions, les mestres que ensenyen els infants a llegir, a unir unes lletres amb les altres perquè designin objectes, conceptes, persones… Aquest primer pas, però, imprescindible i fonamental, no cal dir-ho, ha d’anar seguit de dos més, que no podem obviar si no volem que ens passi com al ruc de la faula, que un cop va haver après la primera lletra de l’abecedari ja va considerar que sabia llegir i, doncs, que ja en tenia prou. Si de debò volem esdevenir lectors és imprescindible que ens endinsem en la lectura comprensiva, que no vol dir altra cosa, com indica el nom, que hem de comprendre, d’interpretar qualsevol text: un anunci, una carta, un article periodístic… Fins aquí la majoria hi sol arribar, ja que l’escola hi esmerça hores i esforços. Però hi ha un tercer pas, el pas a lector literari, per desgràcia molt menys generalitzat. I què vol dir llegir literàriament? Doncs anar més enllà del text en si, ser capaços de situar-lo en la seva època, de copsar-ne la bellesa, de descobrir-hi el pensament de l’autor, la seva visió del món, allò que ens vol transmetre, però també la manera com ens ho transmet.
Per ser bons lectors literaris hem d’haver tingut la sort de haver trobat un bon professor de literatura, de ser lectors voraços i reflexius o, per què no, d’haver gaudit d’una família en què els llibres formen part de la vida quotidiana, es llegeixen i es comenten amb tota la normalitat del món. Això, per desgràcia, cada vegada és menys freqüent.
I entro en la segona reflexió: per què ha caigut en picat la valoració social dels llibres? Per què allò que es considerava un petit tresor, avui dia més aviat sembla una nosa? Ara i aquí no en podem pas analitzar les causes, que són múltiples i complexes, però sí que hem de parlar d’aquest fet que es va estenent com una taca d’oli: els llibres ja no es consideren un valor. Poca gent guarda aquelles lectures, siguin literàries o no, que han format part de la seva formació com a persones i com a professionals. Cada vegada hi ha menys gent que forma la seva biblioteca personal, aquell conjunt de lectures que l’han ajudat a créixer, que han contribuït a fer-lo com és.
I aquesta seria la tercera reflexió: per què hem deixat d’inculcar als infants el valor dels llibres que té a la pròpia habitació, habitualment, i que pot llegir i rellegir sempre que li vingui de gust? Per què hem deixat de potenciar la biblioteca personal? I el més trist de tot plegat és que massa sovint és la mateixa escola que l’ha arraconada, amb una mala praxi com és la reutilització o socialització mal entesa del llibre literari. També és un tema complex, que es mereixeria un article a part, però he volgut apuntar-lo, perquè és una de les causes de la no presència de llibres a moltes llars.
I acabo aquí, sense espai per dir que en la lectura és fonamental la implicació familiar; que els mitjans de comunicació, sobretot els públics, haurien de potenciar més la lectura, fer-hi més present el llibre (menys pilotes i més llibres, podria ser l’eslògan); que el bon lector sempre ho tindrà més fàcil a l’hora d’estudiar, perquè entendrà allò que llegeix i a més serà capaç de relacionar-ho amb el que ja sap; etc. etc. etc.