El lingüista Albert Pla Nualart m’hi va fer pensar des de les pàgines del diari Ara: ell titulava el seu article “Reptes terminològics de la crisi del coronavirus”, i jo vaig pensar: “Mira, les ‘Coses de llengua’ d’aquest abril no podran ser de més rabiosa actualitat…”. Vaig decidir afusellar-lo, tot adaptant-lo al nivell divulgatiu d’aquesta meva secció i matisant-hi alguns aspectes, amb l’ajut d’algun col·lega.
L’esmentat tractadista s’inclina perquè ho escriguem tot amb minúscules: covid-19. I ho justifica amb el procés que han seguit altres sigles, com la que es refereix a la síndrome d’immunodeficiència adquirida, que ha passat de SIDA a Sida, i d’aquí a sida. Ara bé, com que fa molt poc que usem aquest terme, és lògic que la majoria de mitjans de comunicació, tant en català com en altres llengües, de moment ho escriguin amb majúscula inicial: Covid-19. Amb aquesta forma es destaca la seva novetat i la seva singularitat, ultra resultar més estètica.
A. Pla ens parla també de la diferència entre la taxa de mortalitat (que quantifica el nombre de morts respecte a tota una població) i la taxa de letalitat (que ens diu el nombre de morts respecte al conjunt de malalts d’aquella malaltia; el coronavirus o Covid-19, en el cas que ens ocupa).
Pel que fa als sinònims encomanar i contagiar, Pla explica que el primer és més col·loquial, més familiar (i inexistent en castellà), i el segon, més formal, més tècnic; per tant, podem fer servir, en general, encomanar, però en un registre informatiu, o més culte o més especialitzat –i, per tant, escrit–, és millor que utilitzem contagiar. I precisa que sempre podem emprar contagiar, però no pas encomanar; ho il·lustro amb els tres mateixos exemples que dona ell: “S’ha contagiat ara”, “S’ha contagiat de sida” o “M’ha contagiat”.
D’aquí a quinze dies (no el mes que ve) completaré aquest article amb “coses meves”, que diu el senyor Marcel·lí. Mentrestant, us poso deures perquè no us avorriu (tant): d’aquestes cinc fotografies obtingudes de la crua realitat d’aquests dies, dues són correctes (signes de puntuació a part); entre les altres tres hi ha sis errades, que podeu mirar de trobar i, si esteu de bon humor, fer-me arribar a través del correu electrònic de l’encapçalament. Insisteixo: signes de puntuació a part.
I pel que fa a l’última imatge, us sembla correcta des del punt de vista sintàctic? Com l’escriuríeu, vosaltres?
M’agrada el seu espai dedicat a la nostra llengua. El segueixo, però no sóc capaç de demostrar-ho amb la correcció dels meus escrits. Les lliçons m’arriben a una edat prou avançada i les meves neurones no m’ajuden gaire.
Avui li demano ajuda per trobar una definició políticament correcte dedicada als impresentables que no fan cas dels consells que cada dia ens fan per no escampar la pandèmia. Tinc por de quedar-me curt o passar-me de frenada.
Em pot ajudar?