Acabarem la sèrie amb més coses meves entorn d’aquesta catàstrofe que ens envolta, a veure si –ja que, qui més qui menys, tots hi perdrem bous i esquelles– almenys hi sortim guanyant una mica en l’ús acurat de la nostra llengua. Que n’arribes a ser, d’il·lús, deveu estar pensant, oi?
Una de molt important –que no vaig posar al començament per no interferir amb les que vaig manllevar a Albert Pla Nualart– és la pronúncia del nom fatídic: coronavirus. La primera o, que és àtona, l’hem de pronunciar com si fos una u (si no som de la zona del català occidental: comarques de Lleida i el País Valencià, per dir-ho breument). Bé que pronunciem “curona”, oi?, doncs “curonavirus”.
Aquest virus és altament patogen (que vol dir que causa malaltia); hi ha altres virus altament patògens. Fixeu-vos que –com que s’accentuen les paraules planes que NO acaben en vocal, vocal + s, en, in–, patogen no s’accentua, però patògens, sí. El mateix passa, doncs, amb abdomen/abdòmens, certamen/certàmens, dictamen/dictàmens, energumen/energúmens, fenomen/fenòmens, prolegomen/prolegòmens, etc.
Hem de prendre moltes precaucions, i una d’elles és quan esternudem. Esternudar, no estornudar. “No hase falta que me dises nada más”, que deia aquell, oi?
Una altra precaució que hem de prendre és quan tossim o estosseguem. Aquests verbs –especialment tossir– presenten algunes complicacions fonètiques i ortogràfiques que fan ballar el cap a molta gent. Estossegar s’escriu sempre amb o, encara que sigui àtona i soni u, perquè ve del primitiu tònic tos. Ara bé, el verb tossir –malgrat que també derivi de tos– escriu les formes tòniques amb u i les àtones amb o (subratllo la síl·laba tònica): tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen... Un truc per fer-ho més fàcil és pensar que, en cas de dubte, escrivim o (perquè només podem dubtar amb les formes àtones). Una altra cosa és que la vacil·lació sigui més important i hi hagi gent que digui jo tosso molt, aquelles tossen sovint, etc., cosa que esperem que no passi (gaire).
El mateix passa amb els verbs sortir, cosir, collir i escopir.
Us recomano, finalment, que visiteu la pàgina web específica sobre el “Vocabulari del coronavirus” http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/coronavirus_vocabulari, de l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Tant de bo que tots aquests consells lingüístics us siguin útils. Però tant de bo que no els haguéssiu de fer servir més, i tant de bo que no els haguéssiu hagut de fer servir mai. Salut i paciència!
Els comentaristes de la tele i la ràdio, molts són periodistes, segueixen sense dir correctament nombre i no número, percentatge i no porcentatge, espatlles i no esquenes, haver de en lloc de tenir que, full i no fulla i molts altres “fals amics”.
Ni es reciclen ni perden temps en polir el se lèxic. Amb “lo” important que és la llengua…