Ara fa quatre anys vaig poder entrevistar F.A. a la presó. Va accedir a parlar amb mi en un despatx del centre penitenciari. El tracte va ser molt correcte i afable però vaig notar una fredor emocional que em va fer sentir calfreds. Em deia que volia refer la seva vida i que sabia que el que va fer estava malament. Realment ho sentia? En F.A. havia matat el 2003 la seva xicota, Glòria, metgessa de professió, escanyant-la després d’un cop que la va estabornir. La descripció del cas va ser àmpliament difosa als mitjans de comunicació en aquella època. Aquests darrers dies he reviscut aquella entrevista i he revisat les meves notes clíniques diversos cops en donar-se a conèixer un altre cas: el d’una dona que va escanyar una criatura a Almeria i va intentar fer-se passar per una bona persona davant tothom com ho havia fet F.A. Cada vegada que hi ha casos com aquests, la gent es formula la mateixa pregunta: fins on arriba la maldat?
Els manuals diagnòstics de trastorns mentals descriuen un perfil determinat de persones que presenten impulsivitat o incapacitat per planificar el futur, menyspreu pels drets dels altres, falta de remordiments, són insensibles, cíniques, manipuladores i tenen problemes per posar en pràctica l’empatia, la capacitat de posar-se en el lloc dels altres. Es defineix com a Trastorn Antisocial de la Personalitat tot i que s’ha fet popular amb un altre terme: la psicopatia. Els estudis fets amb individus diagnosticats amb aquest trastorn mostren que tenen anomalies en diverses zones de l’àrea frontal del cervell i el sistema límbic, una baixa activitat cortical i que presenten una expressió bioquímica alterada que els porta a tenir problemes en el raonament de fets emocionals, l’autoregulació i el processament de les emocions. Tot i així, tenen capacitat intel·lectual per entendre el que estan fent.
Ara sabem que la maldat és l’expressió d’un trastorn però encara ens queda el més important, com tractar-lo. La mala notícia és que encara no hi ha cap tractament eficaç en aquests casos. Us he de confessar que a F.A. no l’he volgut tornar a veure.
