Les festes de Nadal ens porten a tots un munt de records. Records sobre la nostra infantesa: els joguets, el pessebre, els Reis d’Orient i tot allò que ens fa somriure durant aquestes dates, però també les històries personals més dures i traumàtiques que hem viscut: la decepció, la malaltia que ens ha marcat, la pèrdua de la persona estimada… I encara que no ho fem de forma deliberada, evoquem aquests records un any darrere l’altre. No us heu plantejat mai el perquè?
La memòria és una de les funcions cognitives més estudiades. Sabem, primer, que és la capacitat per codificar, emmagatzemar i evocar informació i que per poder-la exercitar cal tenir una estructura neural que ens permeti fer els tres processos. Per això, els éssers humans no tenim records d’abans dels 3 anys, l’edat en què segons els estudiosos de la neuroeducació es consoliden inicialment les connexions o sinapsis entre àrees corticals properes. Recordeu algun fet de quan teníeu un o dos anys? Potser esteu convençuts que sí però el que recordeu, segurament, és la història que una vegada i una altra us han explicat, anys després, els vostres pares o bé la història que la vostra ment ha construït a partir de diverses imatges.
L’altre descobriment, i encara més important, és l’evidència que les emocions està tan estretament vinculades a la memòria que no es pot parlar del record sense emocions. Els estudis fets fins ara evidencien que les hormones adrenals tenen un paper decisiu en la modulació de la memòria. Aquests i altres descobriments han permès contradir una creença popular que postulava que aprenem i que després aquests aprenentatges es consoliden i es fixen en la nostra ment. El que sabem ara és que si les emocions intervenen en els processos d’atenció i aprenentatge, també ho fan cada vegada que recuperem els records. Es coneix com a reconsolidació de la memòria (Morgado, 2005).
Penseu que si els pensaments que evoqueu en aquestes festes us provoquen un malestar, són producte de la càrrega emocional. Els fets no es poden canviar, però evitar que els records ens mortifiquin, sí.
