L’àvia, que vivia a Granada, pujava cada dia a l’Alhambra a llegir la llista d’afusellats de Franco, i mai va trobar el meu avi, que va fugir i va viure amagat a les coves.
El meu pare vivia a casa d’ells festejant amb la mare, sense estar casats. Ella va marxar sola a Madrid a estudiar perruqueria.
La situació econòmica els va portar a Catalunya, on dos dels seus cinc fills hem nascut.
La vida ens deparava la pèrdua de la meva filla Laia i ella va veure’m marxar a mi en vida. S’ha deixat la pell perquè fóssim bones persones, independents, solidàries i agraïdes.
Ella, que ja venia d’una mare forta i lluitadora, ens ha ensenyat a ser-ho, a aixecar-nos, a agafar-nos a l’amor pels fills, a saber plorar i saber seguir.
Ella, com tantes altres persones, és el mirall on cal mirar-se, buscar-se i comparar-se.
Esposes, mares, filles, cuineres… feien de les nits part del dia perquè res no ens manqués.
Quina sort de les mares.
Mamá, gracias por tanto amor.
Tus hij@s,tus niet@s y biznietos.
Sònia López Berbel
Vilanova i la Geltrú
