Diria que tot el que sabem de debò, no de manera acadèmica encara que ajudi molt passar per les aules, ho sabem a través de l’experiència de la vida i de la mort. Vida i mort no només són paraules sinó fets radicals. Així mateix, aprenem dels petits i grans fets vitals i mortífers, que són molts i ben variats. Tothom és conscient del bé i del mal. I si el bé acostuma a ser discret, tot i que molt operatiu, ja que si no hi fos el món ja s’hauria estimbat en les aigües del no res, el mal és visible i rutilant com la llum de Llucifer.
No podem arrencar el mal: és un fet estructural tant en la natura com en la psique humana. Sí que podem canalitzar aquesta part de Llucifer en nosaltres, ja que la negació el fa créixer. Es tracta de no alimentar el llop, com diu una contalla tradicional que els indis americans expliquen als seus nets.
La meditació sobre el mal sempre és oportuna. Però ho és més aquests dies en què el mal descarnat campa com un cavall desbocat pel nostre espai comunitari. En aquest estat de coses, són útils els rituals com bé ens ha ensenyat l’antropologia. És per aquest motiu que de manera intuïtiva se n’organitzen com a antídot i resposta: aturades pacífiques, manifestacions, pancartes, encesa d’espelmes, oferta de clavells, repic de cassoles, cants i proclames invocant la llibertat i la justícia sense les quals la pau trontolla…
Som capaços de resistir al mal des del mateix moment en què el delimitem. La mateixa ratlla que fa de límit és la que ens protegeix. Tinguem present que tots els conflictes són territorials d’una manera o altra. El reconeixement de la realitat del mal i l’acció positiva per equilibrar el seu pes excessiu en un moment donat atorguen una mena de serenitat. Fixem-nos en els nostres líders empresonats. Quan la presó no empresona l’ànima, l’ànima s’enforteix.
La violència lligada a l’animalitat s’ha fet palpable, la part de Llucifer en contra d’una ciutadania civilitzada ha pres fesomia. Hi ha voluptuositat en l’exercici del mal, per això té tant d’èxit i seguidors. Però no és menys cert que hi ha una eròtica en la pràctica de les diverses formes culturals. Servim-nos-en. Per això la cultura és com una creu davant del diable.
