Com n’és de còmode, comprar per internet! Tot són avantatges: no t’has de desplaçar, no has de fer cues, pots triar entre un catàleg infinit d’opcions i t’ho porten a casa per un pocs calerons més.
Tot? Ni de bon tros. El boom de les compres on line implica unes ”externalitats” (efectes negatius) que desconeixem o no tenim en compte.
Primer de tot, els productes sovint venen de llocs molt llunyans. Les grans companyies on comprem actuen d’aglutinadors de proveïdors, i el criteri de quin proveïdor triar no és la proximitat, sinó la disponibilitat del producte i la rapidesa de lliurament. Així, tu pots comprar tres productes d’una tacada i trobar-te que t’arriben tres paquets en tres horaris diferents i que venen de l’altra punta del món.
Si el paquet viatja amb avió, les emissions associades es multipliquen entre sis i vuit vegades que si viatgen per terra. Un 30% dels paquets es tornen, augmentant els desplaçaments i les emissions. I el repartiment amb furgonetes amb motor de combustió (tot i que això ja està canviant a poc a poc) aporta emissions de CO2, contaminació atmosfèrica i les molèsties derivades de l’ocupació de l’espai públic.
Després tenim l’embalatge. Cada producte arriba embolicat en una absurda quantitat de capes de plàstic, porexpan i cartró. La caixa acostuma a ser quatre o cinc vegades més gran que el producte. Això són residus que gestiona l’administració local i que té un cost que paga la ciutadania, no el productor ni l’intermediari. Als Estats Units, per exemple, un terç dels residus ja són generats pel comerç electrònic.
També hi ha el consum energètic dels grans centres de càlcul on s’hostatgen els ordinadors que fan possible la màgia. Estimacions oficials el quantifiquen en un 3% de l’energia generada globalment, representant un 40% més que l’energia consumida per tot el Regne Unit.
I finalment tenim l’impacte sobre el comerç de proximitat. Cada cop hi ha menys botigues de barri que simplement no poden competir amb els gegants tecnològics, que rebenten preus a còpia de posar condicions draconianes als seus proveïdors i condicions laborals que cap de nosaltres voldríem per als seus treballadors. El resultat, menys botigues de tota la vida i més franquícies de grans negocis.
Tenint en compte tot plegat, i que segurament el producte desitjat no ens fa cap falta per demà i, per tant, podem esperar uns dies a tenir-lo, ens aniria a tots molt millor si limitéssim les compres on line a allò que no podem trobar localment.
Passejar pels carrers de les nostres ciutats i viles per fer la compra ha passat de ser un plaer a ser un luxe per manca de temps que el sistema ens imposa. Potser que ens hi rebel·lem.
