Entre el subjecte i el predicat (entre el nom i el verb, si us és més fàcil), en principi, no hi hem de posar mai coma; si de cas, dues. (Les excepcions són quan el subjecte és realment una frase molt llarga o convé evitar alguna mala lectura; però avui en prescindim, de les excepcions.)
M’explicaré. El cervell ens funciona d’una manera que ens fa fer una pausa inconscient entre aquests dos termes sintàctics. Digueu en veu alta una frase com La meva mare treballa com un ruc. ¿Ho noteu, que entre mare i treballa fem una petita respiració, una aturada inconscient? Jo l’anomeno la pausa traïdora.
És per això que molta gent hi posa una coma: La meva mare, treballa com un ruc. I com més llarg és el subjecte, més s’accentua aquest error: Els autors de més anomenada per qüestions mediàtiques, provocaven unes cues interminables. La coma entre mediàtiques i provocaven és gairebé universal, persistent i recurrent. I no hi ha d’anar.
Si de cas, dues. Quan? Quan entre el subjecte i el predicat hi afegim una intercalació, un incís, un aclariment. Fixeu-vos-hi bé: La meva mare, que és la que porta l’únic sou a casa, treballa com un ruc. O bé: Els autors de més anomenada per qüestions mediàtiques, que cada diada de Sant Jordi són més triomfadors, provocaven unes cues interminables. Si suprimim les intercalacions, que són les parts subratllades, hem de suprimir també les dues comes.
O dues o cap, vaja. Vinga, avui us posaré un exercici. Acabaré l’article amb unes quantes frases, unes de correctes i altres que no ho són. Heu de trobar les incorrectes i corregir-les. D’acord?
1. Aquesta taula de fusta, fa la mateixa funció que una de marbre.
2. Aquesta taula de fusta, que és molt més barata, fa la mateixa funció que una de marbre.
3. El meu pare, em va dir que si em portava bé tindria un premi.
4. El futbolista que hauria de ser considerat millor del món, és aquell que es comporta de manera més esportiva dins i fora del camp.
5. Cal insistir molt que el que més falta fa en una escola, és que es compleixin les normes de funcionament i convivència.
6. Alguns dels qui viuen a Barcelona que cada vegada s’assembla més a Venècia estan farts del turisme.
7. La meva mare, que sempre va molt atabalada, ara s’ha quedat sense feina.
8. Els alumnes de sisè, que ja van ser protagonistes a la festa major i a la festa del Carnaval de l’escola, ho tornaran a ser per la festa de Sant Jordi.
9. Els llibres i altres coses que busco són sempre als prestatges més alts o als llocs més recòndits de casa.
10. Aquell home, sembla ruc, oi?
Teniu un mes de coll per a barallar-vos-hi…
