La pintura medieval és sobretot una pintura religiosa, amb excepcions que es fan més nombroses al final de l’Edat Mitjana, quan té el nom de pintura gòtica. Aquesta pintura s’acostuma a datar entre el 1200 i el 1430. Representa sobretot el començament de la pintura emocional, és a dir, que tracta assumptes que no són religiosos. Tot i així, molts pintors de l’època més d’una vegada fan servir temes religiosos combinats amb altres que no ho són.
Lluís Borrassà va formar part de la nissaga de pintors més importants de l’art gòtic català. Procedent de Girona, els seus inicis artístics s’han relacionat amb la pintura de l’obrador familiar. L’any 1382 ja consta que resideix a Barcelona. Se sap que Tomàs Olzina, franciscà del convent de Vilafranca i confessor del rei que en diverses ocasions va ser ministre provincial d’Aragó, va contractar un cert nombre de conjunts pictòrics a Borrassà que van ser destinats a Vilafranca. D’aquestes s’ha conservat un compartiment dedicat a Sant Jaume, que havia format part d’un retaule pactat l’any 1392, el qual informa del vessant de tipus italianitzant de l’art borrassià. A partir d’aquesta pintura hom li atribueix el retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi de l’església de Sant Francesc de Vilafranca.
Joan Mates també fou un pintor del gòtic, documentat entre 1390 i 1431. Va ser un artista expressiu, que utilitzava els contrastos de línies per modelar les figures i aconseguir que les seves obres destaquessin sobretot per la seva elegància, en què també es reflecteix l’empremta dels il·luminadors franco-flamencs. Procedent de Vilafranca l’any 1390, era fill de Bernat Mates que tenia d’ofici seller (artesà que fabricava i venia selles per a cavall) i Maria. Vivien al carrer Pintors, l’actual carrer de la Palma. Es va establir a Barcelona, al taller de Pere Serra, amb qui va tenir una llarga relació i col·laboració: junts van treballar en el retaule de la Verge amb els Sants de Siracusa (1400) i, quan es va produir la defunció del seu mestre, va recuperar altres encàrrecs seus, com el del retaule de l’Anunciació per l’església de Sant Francesco de Stampace de Càller (Sardenya).
Tot i residir a Barcelona va realitzar estades per atendre encàrrecs a diferents llocs del Penedès. En els anys 1403-1418 va realitzar per al santuari de Santa Maria de Penyafel (els Monjos) els retaules de sant Miquel i de santa Llúcia. L’any 1415 cobrà 55 lliures d’aquells 60 florins que va costar el retaule sobre santa Llúcia i Caterina que féu per a l’administració de Sant Lluc, de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Joan Mates l’any 1431 feu testament. El seu fill i hereu va ser Bernat Mata, també pintor que vivia a Barcelona. En el testament reconeix rebre 22 lliures, que era el preu d’un retaule que el seu pare va fer per Bellvei del Penedès.
