Tot i lloant la resistència del Govern de la Generalitat al centralisme del govern de Madrid sobre el tractament de la pandèmia, hi ha una lletra menuda de la política catalana que va fent camí inexorablement com en els millors temps del centredreta convergent o de la confusió i aiguabarreig del tripartit: la vegueria continua inoperant; el Pla Territorial es fa des de dalt; el projecte logístic de Can Vies amaga el Logis Penedès; persisteix la dèria pel Quart Cinturó… Més el projecte d’Òdena; el desdoblament de la C-15… Tot s’afegeix a l’antecedent dels permisos d’obres a la Costa Brava desenterrats després de la treva urbanística.
El fet és que el conseller Política Territorial, Damià Calvet, està impulsant, a través de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, l’aprovació definitiva del projecte de l’Autòdrom de Terramar en uns terrenys entre Sant Pere de Ribes i Sitges. Aquest projecte contempla la utilització de més de 600.000 m2 de sòl sobre un paisatge encara verge, més la creació de complexos hotelers i uns aparcaments per a 3.200 cotxes. L’ombra dels casinos a Vila-seca i Salou és allargada.
Tot és indicatiu d’una línia programàtica, amb l’agreujant que la manera de dur-la a terme corrobora la mentalitat imperant a la Conselleria.
La Plataforma SOS Penedès considera que l’Autòdrom tindrà “greus conseqüències ambientals” i malmetrà una part del connector natural entre els Colls Miralpeix i el parc del Garraf. Però sobretot denuncia que s’ha impedit la “participació democràtica” per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Penedès per “l’ús pervers” de l’estat d’alarma, en donar d’avançada el vistiplau (8-5-2020) a un projecte considerat “d’interès general” en comptes del 27 de maig, com estava previst. L’aprovació va ser feta per videoconferència. D’aquesta manera s’ha impedit que hi poguessin intervenir els plens municipals de Vilanova, Sitges i Sant Pere de Ribes. La protesta de SOS Penedès coincideix amb la de l’Agrupació per al Medi Ambient del Garraf, que reclama que el Departament de Territori declari nuls els acords de la Comissió d’Urbanisme fins que es resolguin els debats als ajuntaments. Catalunya-En Comú Podem, per la seva banda, preveu presentar una proposta de resolució al Parlament perquè s’insti el Govern a aturar el projecte.
Ja és hora que sapiguem precisar qui és qui en la política catalana, les seves ambigüitats i què se’n pot treure d’unes properes eleccions. L’èpica independentista i la retòrica dels conversos serveixen massa per amagar els interessos de sempre i la manca d’un pla global per a Catalunya, pactat des dels grups més progressistes, que sigui una resposta clara als reptes del canvi climàtic, a una economia basada tant en el turisme i el creixement indefinit a costa del que sigui. I de tots aquells problemes que la pandèmia ha anat fent encara més evidents.
