El 19 de febrer de 1937 van morir quatre milicians penedesencs a la posició de Vivel del Rio Martín (Terol). Formaven part de la Centúria Vilafranca, una columna integrada per 168 milicians voluntaris penedesencs desplaçats al front d’Aragó per aturar a les tropes franquistes. Entre ells hi havia en Sebastià Via Alsina, un jove de Sant Pere Molanta que treballava com a pagès i que va morir quan la columna va ser enviada a Vivel per reforçar la columna Macià-Companys, que era atacada per les forces franquistes. Amb ell també hi van morir Isidre Lácera Margalef (els Monjos), Ramon Andreu Modol i Aureli Martínez López (Vilafranca del Penedès), a més d’una vintena de milicians catalans.
La memòria d’aquests fets, però, va quedar silenciada durant dècades. A mitjans dels noranta, Josep Ventura va descobrir a les golfes de casa una caixa plena de fotografies i cartes datades del 1937. El seu avi, en veure el contingut, va llençar-la immediatament a les escombraries en un intent d’esborrar aquells records. Es tractava de la correspondència enviada pel seu germà gran, Sebastià Via, poc abans de morir al front d’Aragó durant la Guerra Civil. Ventura, però, va rescatar-la d’entre les deixalles i la va guardar durant anys, fins que el 2008, amb la mort del seu avi, va sentir que era el moment de “trencar” el tabú familiar. “La millor manera de superar un trauma familiar és parlar-ne, ja que tots volem respostes sobre aquell combat”, ha explicat Ventura.
No va ser fins a l’any 2010 que va començar el periple de Ventura, qui va teixir aliances amb l’historiador i president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat, i l’historiador de Nexus-UPF, Gonzalo Berger, per iniciar el procés d’investigació. En aquest sentit, Arnabat ha detallat que aquests soldats voluntaris estaven destinats al nord de la columna coneguda com a Macià-Companys, i van ser reclamats cap al sud, a l’altura de Vivel del Río per contrarestar un avanç de les tropes franquistes. Hi van arribar el 19 de febrer, “però no sabien que el turó de Vivel ja havia estat ocupat i van ser atacats a contrapeu”, ha apuntat per contextualitzar l’elevat nombre de morts en aquest municipi. Berger ha recordat que cap d’ells va ser enterrat de forma digna en un cementiri perquè se’ls considerava morts en zona franquista, “de manera que simplement se’ls cremava o se’ls enterrava a qualsevol indret proper”.
Després de 15 anys la recerca ha donat els seus primers fruits i tenen indicis que Via podria estar enterrat en una possible fossa ubicada a Vivel amb una trentena de soldats més morts al mateix combat. Per aquest motiu, els impulsors de la recerca busquen ara familiars d’aquests combatents –procedents majoritàriament de Valls, Barcelona i l’Alt Penedès– per obtenir mostres d’ADN que es puguin creuar amb les restes òssies que es trobin a Vivel quan s’obri la fossa, previsiblement l’any que ve.
Concretament, es tracta de la fossa La Solana que actualment és un camp de blat. En uns quinze dies està previst que es faci una prospecció superficial amb georadar per acotar l’espai on sota terra estarien les restes òssies. Aquest pas serà possible gràcies a una subvenció atorgada pel Ministeri dotada de gairebé 3.000 euros. La fossa està situada en un indret fora de les competències de la Generalitat, però la institució catalana ja els ha mostrat la seva predisposició per col·laborar en la identificació dels soldats.
