Garratibat, atemorit, esperançat. Garratibat per l’actuació del govern central en què la repressió és l’eina, davant la voluntat d’expressar quin ha de ser el futur del país. Atemorit de com s’han anat perdent, canviant, enganyant les condicions democràtiques i amb regust del passat franquista que vaig viure. I esperançat, sobretot encoratjat per tal com s’ha contestat col·lectivament, plegats, a tots els atropellaments. Escric aquestes ratlles en dilluns, desconeixent com s’arribarà a diumenge 1 d’octubre. Hi ha una qüestió que, afortunadament, és molt clara per a la majoria de ciutadans: la resposta és el vot. Un vot, una eina. Clara, lliure, respectuosa.
