Fa uns anys que els castells humans estan entrant en un món competitiu per a algunes colles. Tenim el Concurs de Colles de Tarragona, que és com la Champions del Futbol, i llavors al llarg de la temporada hi ha una clara classificació de les diferents formacions segons les construccions realitzades en les seves actuacions. Aquest rànquing vindria a ser la lliga. Aquesta rivalitat ben entesa és bona perquè és estímul per a les colles per superar-se, per tirar endavant i assolir noves fites, però a vegades els pot resultar perjudicial. Quan alguna d’aquestes formacions no passa pel seu millor moment, aquesta energia que compartien tots els membres quan tot anava endavant es pot tornar en contra de les seves aspiracions, si no se saben portar bé les rendes de la comunitat castellera.
Una de les gràcies de les manifestacions populars és que la rivalitat no és un dels pilars per tirar endavant. Per això es deixa la porta oberta perquè tothom hi pugui participar d’una manera o altra encara que no sigui el millor de la seva especialitat. La gent que ho fa possible en molts casos són persones anònimes que amagats sota els mateixos colors i formes esborren qualsevol diferència social o religiosa que es pogués donar.
Està bé que visquem aquesta força castellera i que duri molts anys, però també hem de donar oportunitats a les colles que tot i que potser no estan en aquesta primera divisió, fan mans i mànigues per treure el màxim profit a les seves possibilitats i recursos.
En el nostre Penedès hem de tenir colles de tot tipus i cadascuna realitzarà el seu paper. Hem d’evitar un cop més que el peix gros es mengi el petit i hem de ser conscients del que més ens convingui. Algunes de les colles que avui estan dalt de tot fa quatre dies no estaven en aquells llocs privilegiats i gràcies a la seva gent són on són.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
