La primera data en què es troba la torre Dela és de venda d’unes propietats de l’any 1055 demostra que ja existia un assentament de població en el nucli que ara coneixem per Vilafranca, tot i que encara no n’hagués adoptat el nom. És una carta de venda que Ermengarda signa a favor del seu fill Albert, que rep totes les propietats de què la família disposa a la torre Dela, una zona que queda delimitada en el document i que es correspon als límits de l’actual Vilafranca. Fou destruïda l’any 1108 amb la invasió dels almoràvits i va ser reconstruïda.
Els historiògrafs locals vilafranquins del segle passat van apuntar solucions diferents quant a la ubicació d’aquesta torre. Ramon Freixas i Miret va assenyalar, ple de dubtes, diversos indrets. Lluís Álvarez i Verdaguer situava la torre Dela pels volts de la parròquia de Santa Maria. Pere Alagret l’emplaçava prop del carrer de Sant Pau (l’entrada al castell dels castlans). Agustí Coll afirmava que, en constituir-se la vila, s’enderrocà la torre. Pere Mas i Perera la situava en un lloc imprecís prop de Vilafranca. Antoni Massanell l’any 1980 va dir que podria ser la torre romànica que es va destapar aquell any a l’antic Museu de Vilafranca. Antoni Sabaté Mill la situava al barri de Sant Julià, segons un article de l’any 1993 a la revista Olerdulae.
En documents posteriors, sobretot del segle XV i XVI, hem pogut localitzar l’emplaçament de la torre Dela enmig de l’illa de cases entre els carrers Escudellers, Vall del Castell, plaça de l’Oli i plaça de Jaume I.
Al voltant de la torre Dela es va construir el castell dels castlans i les primeres edificacions de Vilafranca del Penedès. Cal no confondre-la amb una altra torre que ens anomena Mas i Perera, ubicada entre l’actual Vall del Castell i el principi del carrer Escudellers; torre que s’il·luminà l’any 1601 per commemorar la santificació de Sant Raimon de Penyafort. Alguns documents ens parlen de la torre vella (la de Dela), per tant, n’hi havia una altra que era nova: “…carreró que no passa anomenat antigament de la Torre Vella… (1856)”. Alguns altres diuen: …Pere Riu paraire de vila ven a Joan Maiol sabater de vila un pati amb colomar que antigament eren cases del cavaller Joan Barberà (castlà del castell) que posseeix dins muralla al carrer del Vall del Castell. Els límits d’aquestes cases eren: “…et part amb quadam torri mitanpata lo torre dondella… (la torre Dela) (1515)”.
