Moments únics que no podem retenir encara que vulguem, persones, emocions, situacions, tot és efímer i transitori, en realitat res és “nostre”, només un préstec per un temps limitat. La nostra existència està en un estat constant de canvi, ja sigui de mica en mica o dràsticament. Ho podem observar en els altres i en nosaltres mateixos (malaltia, infant, jove, adult, vellesa…). O bé contemplar-ho en la natura, en el canvi d’estacions.
Quan amb afany ens obstinem que res no canviï i no acceptem la realitat que ens toca viure, allò inevitable, aquell cicle que la vida ens diu que s’ha acabat, prenem mal perquè insistim a subjectar la fulla de l’arbre que irremeiablement ha de caure. És llavors quan gemeguem i brolla amb força el sofriment.
Ens enfadem amb la vida perquè creiem que no és justa, com si tingués una pòlissa de garantia, ens creiem amb el dret de tenir el “control” que domina les nostres vides i tant ens agrada, creiem que tot té una solució. Està clar que hi ha situacions terriblement injustes, però, per molt que ens entossudim, no és a les nostres mans retenir-les. El propòsit de la vida seguirà inevitablement el seu curs i ens trobem atrapats novament en el nostre sofriment.
És innegable la tendència de l’ésser humà a esquivar o ignorar el que no ens agrada. Parafrasejant Lama Rinpoché, “Assumim una cara de la moneda de la vida, però no l’altra: ens agraden els naixements, els aniversaris, els casaments, els inicis…, però no ens agraden els funerals, els divorcis, la malaltia o els exàmens”.
Probablement, no hi ha un dolor més gran que ser separats d’un ésser estimat per mort o per qualsevol altra causa, sentir la tristesa, estar perduts en el dolor i la pena que ens trasbalsa i ens regira les entranyes. Tot plegat és un procés normal i necessari per a l’adaptació al canvi i a la curació de les emocions; el dol. Però el sofriment és opcional, si permetem el canvi i no ens en resistim, si alcem la vista i asserenem l’ànima per abraçar-lo, malgrat que sigui molt dolorós, estarem acceptant els entreteixits de la vida i ens deslliurarem del sofriment, alhora que es produirà un canvi significatiu dins nostre, una visió diferent i personal de la vida.
Cada canvi, cada vivència, cada succés tenen un sentit, encara que la nostra ment endreçada i arrenglerada no aconsegueixi entendre les lliçons que porta implícites. Podem considerar, doncs, el proverbi que diu que “Tant els bons moments, com els dolents, segur que passaran”. Per tot plegat, és important posar consciència a cada moment que vivim plenament, gaudir-los amb plenitud, perquè en un tancar i obrir d’ulls es pot produir un canvi a la nostra vida i llavors és quan la vida ens xiuxiuejarà que res és per sempre.
