El març del 2020, la crisi sanitària va deixar palesa la fragilitat del sistema de protecció social per a les persones més vulnerables, especialment aquelles que, per a l’administració, senzillament no existeixen. Davant d’aquest buit institucional, al Garraf va néixer una iniciativa que, cinc anys després, continua sent essencial: una caixa de resistència.
Des del seu inici, aquesta caixa de resistència ha estat coordinada per Unitat contra el Feixisme i el Racisme, i ha donat suport a més de dues-centes persones de la comarca. Veïns i veïnes sense ingressos estables, amb fills i, la majoria, en situació administrativa irregular. En definitiva, persones a qui l’administració ha deixat de banda, atrapades en un laberint burocràtic que els acaba fent invisibles. Tràmits com l’empadronament, que haurien de ser simples i ràpids, esdevenen processos molt feixucs i moltes vegades interminables per a qui no té papers. A més, la llei d’estrangeria i els seus engranatges administratius no han estat capaços de donar una resposta àgil a aquestes situacions. I mentre les administracions miren cap a una altra banda, la caixa de resistència ha cobert necessitats tan bàsiques com poder menjar, anar al metge o estudiar. És, doncs, una eina d’emergència, però sobretot una eina de dignitat i la prova que quan les estructures no arriben, la gent s’aixeca i s’organitza.
Però aquest fons col·lectiu, que es nodreix de les aportacions de particulars i del teixit associatiu, ara tremola. L’augment de casos, a causa de la inflació i a la manca de resposta institucional, fan imprescindible reforçar-lo. Unitat contra el Feixisme i el Racisme al Garraf ha fet una crida urgent a sumar-hi esforços, perquè la realitat és tossuda, les urgències no esperen i la vida no entén de papers.
