El projecte Agroparc Penedès ha superat aquest dimarts l’última votació al ple de l’Ajuntament de Gelida. Aquesta és la darrera benedicció oficial que fa el consistori gelidenc al projecte d’Ametller Origen, ja que en sessió plenària ordinària ha aprovat el projecte d’urbanització extrasectorial, és a dir, d’allò que afecta les vies de comunicació i terrenys adjacents a l’Agroparc, així com, el conveni relacionat amb els dos projectes d’urbanització. Aquest darrer punt inclou, entre d’altres, la possibilitat d’implementar una connexió directa a la depuradora municipal, que requereix l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua.
En aquest sentit, en el termini d’exposició pública es van presentar un total de 88 al·legacions procedents de dos particulars, tres entitats (Associació de Viticultors del Penedès, Naturalistes de Gelida i Gremi de Pagesia Catalana) i d’un partit polític (Gelida per la República), que incidien principalment en les deficiències i la “manca” de la variant prevista a la carretera BV-2249 –que connecta Gelida amb Sant Llorenç d’Hortons–, la possibilitat de captació d’aigua de la depuradora municipal i la protecció de l’àguila cuabarrada. En aquest cas, la totalitat de les al·legacions van ser desestimades per diferents motius tècnics o de competències.
Així doncs, el conveni urbanístic es va aprovar amb els vots a favor del PSC i ERC i els vots en contra de Gelida per la República i del regidor no adscrit. En el cas del projecte d’urbanització extrasectorial, tan sols va comptar amb el vot favorable dels socialistes, ja que els republicans s’hi van abstenir perquè “no van poder aclarir els dubtes respecte de la carretera”, segons va manifestar Lluïsa Llop, portaveu d’ERC.
El següent pas queda en mans de la Junta de Govern, així doncs, quan aprovi el projecte urbanístic del sector i la reparcel·lació, l’empresa presentarà el projecte definitiu al consistori, amb la previsió de començar les obres abans de l’estiu i inaugurar l’obrador a finals de 2026. Així mateix, la firma està pendent que es tanquin altres aspectes vinculats a la Diputació de Barcelona, qui té la competència de la carretera, i l’Agència Catalana de l’Aigua, qui té competència en l’autorització de la connexió directa a la depuradora municipal, per acabar de culminar els tràmits i donar pas a la següent fase, que seria l’inici de les obres.
Els treballs, segons fonts de l’empresa, haurien de poder començar abans de l’estiu, i es desenvoluparan en diferents fases. La primera podria culminar el desembre de 2026, i suposaria tenir l’obrador en actiu, així com la resta de serveis vinculats a la seva activitat. Cal recordar, però, que hi ha dos contenciosos en marxa –un presentat per Stopagroparc i un altre per l’Ajuntament de Sant Llorenç– que podrien frenar les intencions del grup promotor i alentir la implantació del projecte al municipi. A més, la plataforma ciutadana ja va anunciar que no descarten engegar un altre contenciós amb aquesta nova aprovació.
Els tretze punts d’Stopagroparc
Previ a la celebració del ple municipal, Stopagroparc va organitzar una reunió informativa oberta a tothom per explicar als regidors del consistori les conseqüències del projecte. La presentació es va dividir en tretze punts, entre els quals, destaca el cas de la parella d’àligues cuabarrada.
Concretament, des d’Stopagroparc els van advertir del compliment de les mesures compensatòries, i els van recordar que l’Ajuntament de Sant Llorenç s’ha oposat al trasllat de l’àliga a la masia de Cal Font. “Estarem atents perquè quan entrin les màquines, la parella d’àligues cuabarrada estigui protegida, perquè si no s’escau, s’estarà cometent un delicte mediambiental”, va manifestar Jordi Bofill, membre de la plataforma. Per la seva banda, Lluís Valls, alcalde del municipi, ha assegurat al plenari municipal, que se seguiran “totes les tramitacions pertinents” i que les obres no iniciaran “fins que no compleixin amb tots els requisits”.
Els opositors del projecte també van fer una anàlisi dels llocs de treball, els ingressos pel consistori, la carretera, la planta de biogàs, la contaminació lumínica, el paisatge, l’aigua, la depuradora, l’agricultura, els connectors ecològics, les gestions administratives i la possibilitat de revertir el polígon en l’actualitat.
