Entre 2021 i 2022, Olèrdola celebra un seguit d’actes per divulgar la figura de Mir Geribert. L’efemèride pretén destacar que ara farà prop de mil anys aquest noble penedesenc s’autoanomenà Príncep d’Olèrdola, i en aquella quimèrica Olèrdola res impedeix de pensar que devien cabre-hi les terres que ell senyorejava entre el Llobregat i el Gaià.
Mir Geribert és sens dubte el mite més destacat del territori, i la intenció de la comissió que treballa en la commemoració de l’efemèride és precisament la de fer conèixer l’extraordinària epopeia del que un dia gosà declarar-se’n Príncep, i que la història no ha sabut revelar-nos mai quina era la seva secreta voluntat.
Cal aclarir, però, que amb la seva gesta no es pretén singularitzar cap exemplaritat aplicable a la contemporaneïtat actual. Avui, l’atzarosa vida dels nostres ascendents medievals no té altra lectura que la singularitat de les seves existències, dedicades a colonitzar espais vitals pel seu futur, el que ha conformat el nostre present.
Coincidint amb l’efemèride, també se celebra enguany el centenari de la primera intervenció arqueològica a la críptica ciutat d’Olèrdola, allà dalt entre la boira dels temps, per part de l’Institut d’Estudis Catalans. Restes que excitaren la imaginació d’enderiats personatges, que en les ruïnes arribaren a veure-hi la mítica Cartago Vetus, i en el terme “púnic” (aplicable als cartaginesos), els precedents del nom de la regió: púnics=penats=Penedès.
Per sort, posteriorment van interessar-s’hi estudiosos de la talla de P. Bosch Gimpera i A. Duran i Sanpere. Aquells treballs començats per la Mancomunitat de Catalunya van quedar interromputs amb l’arribada de les dues dictadures del segle. Després de la guerra del 36-39 l’activitat arqueològica va recuperar-se a través de l’arqueòleg vilanoví, vinculat al Centre d’estudis de la Biblioteca V. Balaguer de Vilanova i la Geltrú, Albert Ferrer Soler (1922-1954). Finalment, l’any 1963 l’espai on s’assenta la ciutat va ser adquirit per la Diputació de Barcelona i avui el jaciment està al càrrec de la museòloga Núria Molist, el treball de la qual és força més que encomiable.
Avui, aquests dos esdeveniments, el centenari de les excavacions i l’ocasió de celebrar l’any Mir Geribert, són dues bones oportunitats per, a través de la història i la llegenda, intentar comprendre millor i divulgar amb eficàcia el territori del Penedès històric.
