Les adaptacions d’obres literàries, sobretot de clàssics, tant nacionals com internacionals, són un fet a la majoria de cultures. Les raons per fer-ho són molt diverses, però es poden resumir en una: la necessitat d’acostar les grans obres de la literatura universal a un públic ampli, a un públic que, per raons diverses, és incapaç de llegir les obres tal com es van escriure en el seu moment. I no només per una qüestió lingüística, a què sovint ho reduïm, sinó també perquè el sistema de valors, els referents culturals, el context social, les modes literàries… solen ser tan diferents que per a un lector actual poden resultar una barrera infranquejable. Aquest públic majoritàriament és l’escolar, o l’infantil i juvenil si en volem ampliar una mica l’abast, però no només, ja que les adaptacions sovint també tenen un vessant social i inclusiu: només hem de pensar, posem per cas, en les persones que volen aprendre un idioma, tinguin el nivell d’estudis que tinguin, o en les que pateixen alguna discapacitat, sigui física o cognitiva. Aquestes també solen ser usuàries de les adaptacions, siguin literàries o d’altres tipus.
Sobretot per a aquestes persones amb una capacitat lectora reduïda, la IFLA (Federació Internacional d’Associacions Bibliotecàries), un organisme internacional amb gairebé cent anys d’existència, va crear uns protocols per adaptar obres de tota mena per a les persones amb dificultats lectores, que segons estudis internacionals gairebé són un 30% de la població mundial. D’aquí va néixer un model d’adaptació per elaborar llibres o documents, amb unes característiques específiques tant formals, com lingüístiques i de contingut, conegut amb el nom de “Lectura Fàcil”. A la cultura catalana, aquestes adaptacions ens han arribat amb un cert retard, ja que no en tenim exemples fins al segle XXI, però ho han fet amb força, ja que les escoles, les biblioteques, els clubs de lectura, els centres de normalització lingüística… les demanaven insistentment. En bona part ha estat gràcies als esforços i la feina de l’Associació Lectura Fàcil, creada l’any 2003, però també a l’aposta feta per algunes editorials com Eumo, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Castellnou, Adapta…, que han començat a publicar col·leccions seguint les dites pautes. Gràcies a aquestes col·leccions, les persones amb dificultats lectores ja poden llegir en català clàssics de la literatura universal com J. Verne, Anna Frank, E.A. Poe, G. Durell…, però també grans noms de la catalana com M. de Pedrolo, S. Rusiñol, À. Guimerà, M. Rodoreda, P. Calders, L. Villalonga… Benvingudes siguin totes aquestes formes d’apropar la lectura a tothom, perquè els textos de “Lectura Fàcil” han demostrat ser una bona eina, tant per obrir camí com per oferir possibilitats a tanta i tanta gent. En podeu trobar més informació, així com la bibliografia existent en les quatre llengües oficials de l’Estat, a la pàgina web de l’Associació Lectura Fàcil: https://www.lecturafacil.net/
