La capella de Sant Pau, situada a la muntanya de Sant Pau de Vilafranca, és datada l’any 900. En els documents també és anomenada Sant Pau de Vallmoll. Aquest nom li ve de les aigües que hi havia al seu peu i que envoltaven part de les Clotes. Altres topònims de la zona també deriven del mateix aspecte: el Castell-mós, situat a la muntanya de Sant Jaume, la creu de Vallmoll. Sant Pau protegia de la pesta que originaven les aigües de les Clotes.
El nom d’ermita ja el trobem en els documents a partir de la mateixa data. Posteriorment, l’ermita de Sant Pau és situada a la Roca, molt probablement en alguna roca diferent de l’actual. Un exemple: el 1489 el pagès Pere Mercer té una terra amb oliveres a la muntanya de Pacs, prop de la roca de l’ermita de Sant Pau i d’una vinya que és de l’ermita.
La muntanya de Sant Pau també s’anomenava muntanya de Pacs. Era el camí, en un principi, que es dirigia a la població de Pacs del Penedès i Sant Martí Sarroca. Els castlans de Vilafranca arribaren a ser durant els segles XIV i XV senyors de Pacs i de Sant Martí Sarroca. Si a més sabem que l’única entrada del castell dels castlans estava situada en direcció al camí que anava a la muntanya de Pacs, l’actual carrer de Sant Pau, s’entén la seva preferència pels pobles que eren més a prop del seu castell. També una de les vies més importants derivades de la via Augusta passava molt a prop de la muntanya: era l’anomenada via Mercadera. Moltes masies estaven situades prop d’aquesta via: Masia de les Clotes (Sant Martí Sarroca), Masia Mercadera (Pacs del Penedès)… L’any 1366 un camí del castell dels castlans es dirigia al camí reial que va a Pacs del Penedès.
L’any 1392 hi hagué una inspecció reial a l’ermita i es manà que els objectes –entre ells joies– de la sinagoga de jueus de Vilafranca passessin a mans dels ermitans de Pacs. Els ermitans d’aquell any eren Domingo Pallarès i el frare franciscà Jaume, que demanaren als jurats de la universitat (ajuntament) de Vilafranca poder viure en la cel·la que hi havia situada a la muntanya de Pacs, i pregar.
Des del 1209 els jueus disposaven del seu cementiri a la muntanya de Sant Pau, anomenat de Montjuïc. Alguns jueus fins i tot eren propietaris de terres en aquest espai.
Cal també fer conèixer al públic la història de la muntanya de Sant Pau de Vallmoll o de Pacs del Penedès. Una muntanya amb història que cal divulgar.
