Fa uns mesos que ja estem de campanya electoral d’una manera subtil i fina; encara no hem entrat en la part important i ja es comencen a veure els polítics una mica més del normal. Treuen el nas per aquí o per allà i acostumen a freqüentar una mica més els actes socials. D’aquí fins al mes de maig la cosa s’anirà incrementant amb intensitat. Quan es posa tota la carn a la graella és a les eleccions municipals perquè toquen de prop. La resta també són importants, però l’administració local és la més propera al ciutadà i la que ha de treure els problemes del dia a dia al ciutadà. En aquestes, a vegades per un vot es pot donar el tomb a la truita en un municipi. A la resta, a les del 25 de maig decidim moltes coses. Podem tenir eleccions catalanes, espanyoles i segurament europees, però tothom té molt clar on és la clau de tot plegat.
La gràcia de tot plegat és que cada dia hi ha més persones que viuen lluny del seu poble. Avui en dia la nostra societat ens permet estar en línia amb una persona que viu a Austràlia i, per altra banda, desconeixem que fa el veí del costat de casa. Són coses d’aquesta globalització que ens envolta. Aquest element també afecta molt els partits, sobretot a la cita municipal, perquè les campanyes molt localistes no arriben a tothom, només als de sempre, que són els que estan a l’aguait del que passa al poble. La resta seguiran mirant mitjans de comunicació d’abast més gran i es fixaran en coses reals com l’estat de les voreres de la seva població o la netedat dels carrers, que són dos punts claus en totes les eleccions, perquè les promeses se les emporta el vent.
