Sr. director:
Haig de reconèixer que una de les meves dèries sobre la nostra llengua és el tema de les hores i la forma d’escriure-les en català. I per això de tant en tant no puc evitar de queixar-me i parlar-ne públicament. Ja he deixat per impossible queixar-me de les llistes d’actes que conformen una agenda i que no es faci servir la forma catalana en lloc de la forma de les 24 hores i haver de pensar què són les 17:30.
Però (tossut) continuo preguntant-me per què quan s’anuncia en un programa o en un cartell un esdeveniment que només es farà aquell dia i a aquella hora, no es pot anunciar en la nostra forma catalana. O fins i tot per què en una pancarta de les que es posen a la capella de Sant Joan no es pot anunciar els dies d’obertura en horari català.
Pensant en el tema, crec que qui hauria de fer alguna cosa a favor del nostre peculiar horari i fomentar-lo haurien de ser els mitjans de comunicació, en especial la premsa escrita. Per això he estat repassant les notícies publicades en els tres setmanaris vilafranquins la mateixa setmana i mirant com tracten aquest tema.
El primer, un gratuït que ha d’anar amb compte de no passar massa per Lleida, publica 15 notícies amb 23 mencions en format 24 hores, mentre només dona una notícia en format català. L’altre, el caçador de conills, en 6 notícies menciona 9 hores en format 24 i només 2 en format català.
Pel que fa al setmanari de pagament, en 12 notícies hi ha 14 hores en format 24 hores, i 8 mencions en català en 7 notícies. A més, en la guia de restaurants hi ha 16 establiments, 10 dels quals donen l’horari d’obertura en format 24 hores i només 1 en format català.
Dels tres mitjans no parlo de les hores que són igual de qualsevol forma (les del matí), ni les hores que surten en els anuncis, que són responsabilitat del client, encara que el mitjà també podria fer alguna campanya, i tampoc he comptat les agendes de qualsevol mena.
Per acabar, vull citar el cas que va passar fa temps en l’obertura d’una exposició de pintura en un local vilatà. El presentador, tot llegint-ho, ens va glossar el valor i l’art de les obres i el bon fer del pintor i en acabar, també llegint-ho, ens va donar els horaris de visita. Ens va dir que en determinats dies s’obriria de les divuit trenta a les vint trenta, i les festes de les onze trenta a les tretze trenta i també de divuit trenta a les vint trenta. Haig de dir que no vaig poder pair aquesta dosi. Si ho hagués vist escrit potser encara, però recitat… Intenteu llegir en veu alta aquesta lletania. Us podeu marejar.
Gràcies per la seva atenció.
Jordi Valls
Vilafranca del Penedès
